El Centre Cívic de la Valldan acollirà demà a dos quarts de sis de la tarda la presentació del llibre Mossèn Joan Noves, quadern de records, un treball de recerca de la berguedana Roser Vila sobre la vida d'un dels capellans més estimats del bisbat de Solsona, Joan Noves i Prat (Cal Prat, 1930-Berga, 2002), conegut popularment a Berga amb el sobrenom de Mossèn Quilòmetre per la seva figura esvelta i allargassada.
La publicació, editada per l'Associació de Veïns de la Valldan i l'Àmbit de Recerques del Berguedà al començament d'aquest any, és el fruit d'un projecte d'investigació esbossat l'octubre del 2013. Durant la seva fase de recerca, duta a terme entre l'estiu del 2014 i la tardor del 2015, Vila va entrevistar familiars, amics i coneguts de Noves, els quals van recordar anècdotes de la seva vida.
A part de recollir aquests testimonis, l'opuscle inclou una selecció d'articles inèdits sobre el capellà escrits per persones que el van conèixer, informacions dels arxius comarcals del Berguedà i del Solsonès i de l'Arxiu Diocesà de Solsona, documents de les parròquies de Puig-reig, Berga i Solsona, notícies publicades a la premsa escrita local i peces emeses per TV del Berguedà. «No he fet una biografia, sinó una compilació de records personals», precisa Vila.
Un capellà amic
Mossèn Noves va viure la seva infantesa entre la colònia de Cal Prat i Puig-reig. Del 1942 al 1954, va estudiar al seminari de Solsona, on sentia que els seminaristes vivien massa d'esquena a la gent del poble. Tot i això, sempre va conservar un bon record d'aquells anys. Ramon Viladés, rector de la parròquia de Sant Martí d'Avià, va ser alumne de Noves al seminari. «Per a ell, el més important era que la gent el veiés com una persona propera, com un amic», assenyala Viladés. A la Solsona de les acaballes de la dècada dels 50, Noves va ser vicari parroquial i conciliari d'Acció Catòlica, a més de professor al seminari.
La carrera eclesiàstica de Noves va començar a l'Ametlla de Merola, on va ser capellà i mestre del 1954 al 1956. Després del seu pas per Solsona, Noves va ser nomenat vicari de Berga. Segons Vila, durant aquests primers dos anys de convivència amb els berguedans (1956-1958) Noves va «plantar arrels a la ciutat» i va començar a viure amb intensitat la Patum. Al llarg de la primera meitat dels 60 -període en què va establir la seva residència a Berga amb els seus pares-, el capellà va tenir cura de les parròquies de Capolat, Coforb i Taravil. A part d'exercir aquest càrrec, va fer de professor de religió a l'acadèmia Farguell, va participar en el moviment escolta i va col·laborar en les tasques de pastoral a la parròquia de Santa Eulàlia.
El 1966 va traslladar-se amb la seva família a Ogern (Alt Urgell). Noves no va tornar a Berga fins al setembre del 1980, quan va ser nomenat rector de la Valldan. Vila explica que el seu treball durant aquests últims anys no va limitar-se a dur a terme les tasques quotidianes de la parròquia de Sant Bartomeu. Així mateix, va col·laborar amb diverses associacions de la ciutat, entre les quals cal destacar l'Orfeó Berguedà, el Club Esportiu Berga, l'escola d'educació especial Llar Santa Maria de Queralt i els Escoltes de Berga.
