Només els que ho han seguit de prop poden constatar com de difícil ha estat arribar fins al final. La creació del Conservatori de Música dels Pirineus ha estat un procés llarg. Un camí que s´ha dilatat més del que s´havia previst inicialment per a un projecte que ja s´intuïa que seria complex perquè és únic al país. Es tracta del primer conservatori amb tres seus i que uneix tres escoles de música en un mateix centre per impartir estudis professionals de música al Berguedà, la Cerdanya i l´Alt Urgell, un territori històricament abandonat.

Després que des de l´Ajuntament i l´escola de música de Berga, en solitari, s´intentés sense èxit poder obtenir la llicència de conservatori, el desembre del 2013 es va obrir una nova escletxa perquè les comarques del Pirineu poguessin oferir la titulació oficial d´estudis musicals. Un projecte a tres bandes que implicava les escoles de música i els ajuntaments de Berga, la Seu d´Urgell. Tres ciutats amb unes necessitats similars que unides podien aspirar a posar fi a una de les nombroses desigualtats que pateixen les comarques anomenades de muntanya per la seva poca densitat demogràfica o per la seva llunyania de les grans ciutats del país.

Des que el projecte es va començar a gestar van passar mesos, però el març del 2015 tot ja estava a punt per anunciar que el Conservatori dels Pirineus se sumaria a la vintena de centres que ja existeixen a casa nostra. Cap d´ells, però, al terç nord de Catalunya. Potser perquè hi havia unes eleccions municipals a l´horitzó, o perquè no s´havia estudiat prou a fons la situació, el que semblava que havia de ser imminent va quedar en un intent fallit.

El 28 de març del 2015, la consellera d´Ensenyament del moment, Irene Rigau, els alcaldes de Berga (llavors Juli Gendrau), de la Seu d´Urgell i de Puigcerdà i els representants de les escoles de música van presentar públicament la creació del nou centre per iniciar les classes el setembre. La sorpresa va arribar a principi de curs. Després de les eleccions municipals, i amb un nou equip de govern a Berga, de la CUP, es va saber que l'Institut Català de Finances (ICF) de la Generalitat havia reclamat al consistori el pagament de 1.165.000 euros corresponents al crèdit d'1,2 milions d'euros que va concedir l'any 2003 a Inberga Tur, la societat concessionària de l'hotel Berga Park i la part municipal de Queralt, que el consistori havia avalat. Si Berga volia rebre l'autorització formal de la Generalitat per tenir estudis oficials de música havia d'assumir el deute. En aquell moment no podia rebre l'autorització, ja que era impossible acreditar la suficiència financera exigida per la Generalitat a causa del crèdit impagat.

El curs va començar a mig gas. Els alumnes matriculats al primer curs del que havia de ser el conservatori van començar el currículum marcat, sense la garantia, però, d´obtenir un certificat acreditatiu si el tema no es desencallava. Tampoc es van convocar proves d´accés. Tot depenia de com acabessin les negociacions entre l´Ajuntament de Berga i l´Institut Català de Finances. Finalment, el consistori, el mes de novembre, va anunciar que assumiria el crèdit per obtenir el certificat de tutela financera però amb una lleugera rebaixa dels interessos. El 30 de desembre del 2015 la Generalitat va emetre l´informe favorable financer i es va reiniciar la maquinària.

Les darreres setmanes s´ha treballat contra rellotge per aprovar els reglaments, la creació del servei i les taxes. El procediment necessari perquè el Conservatori de Música dels Pirineus entri a la convocatòria de proves d´accés als estudis musicals superiors per al proper curs. Tothom espera, ara, que això sigui així. Sense cap sorpresa.