Nascut a Barcelona el 1920, Mossèn Ballarín va ser durant més de tres dècades capellà custodi del santuari de Queralt, on va prendre posessió oficial de la plaça el 4 de juliol del 1958, provinent del seminari de Solsona . A la capital del bisbat solsoní exercia de professor i prefecte. Durant la Guerra Civil Espanyola havia format part de la lleva del biberó, va estar tancat en un camp de concentració on agafà la tisi i es va recuperar en un sanatori a Matadepera durant 6 anys. Ballarín va perdre un pulmó tot i això era amant dels cigars, concretament dels Montecristo.

Des del 1976 col·laborava setmanal amb el diari Avui, també amb la revista Serra d'Or o Catalunya Ràdio, Ràdio Estel o TV3. I amb El Matí Digital de Catalunya Digital.cat que el 7 de març va publicar el seu darrer escrit breu «Passaran segles i encara hi haurà cristians creient que la fe no és una cançó fresca». A nivell de mitjans local també va fer col·laboracions puntuals per als especials de Patum de Regió7 o L'Erol.

Quan Ballarín va deixar el santuari berguedà va exercir de vicari de mossèn Ramon Englarill a Gósol on tenia una casa i hi passava temporades els estius. Ballarín va arrelar especialment en aquest municipi i va signar una versió dels pastorets que retraten la vida a un llogarret de muntanya. L'any 2011 la narradora d'aquest pastorets que formen part del patrimoni cultural gosolà fou la seva amiga, la comunicadora Mari Pau Huguet.

Com a escriptor el gran èxit de vendes de Ballarín va ser Mossèn Tronxo (1989) on feia un retrat del món dels capellans rurals. Ballarín, autor d'uns quaranta llibres de diferents gèneres literaris, va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1995 en reconeixement a la seva tasca literària i religiosa i el premi Ramon Llull el 1996 per la seva obra «Santa Maria Pa Cada Dia». També va rebre la medalal d'or de la ciutat de Berga.