LA VIDA. LA MORT

«La vida no és com te la donen sinó com te la prens»

«Si vivim és gràcies als morts, a la llavor que han colgat»

«Els morts no reposen, miren. Ens fan una tenda de mirades en aquest desert»

«Posa trist de pensar en el que hem perdut. Però cal seguir»

«En aquesta vida que és anar de Rams a Pasqua en un interminable divendres, els cristians també perdem sovint el ram de l'esperança»

«Algun dia sabrem que la nostra vida és una nit de Reis, una espera de l'etern cavallet de cartó»

L'AMOR. L'HUMOR. LA VERITAT

«L'amor és una possessió lliure»

«L'humor sense sarcasme és una tendresa»

«Només el silenci dóna humor»

«Només és cert el que és poètic»

EL MÓN. L'HOME

«El món és un ritme, fill d'una idea única, immòbil i dinàmica»

«El món és fet de vibracions que esdevenen musicals»

«La tendresa és l'única veritable mesura del món»

«Mai no podrem classificar l'home. Un home, qualsevol home, és un univers en expansió, que fuig de mides»

«L'home només és creador quan s'entotsola. Si deixa de ser contemplatiu, deixa de ser home»

«L'home és fet per a la grandesa perquè és fet per a l'amor i l'amor no té mida»

«Venim de pagesos i voldríem un pegadet de vinya, però venim de nòmades i voldríem anar terres enllà»

«La reixa separa presos i lliures, però els presos som els de fora»

DÉU. JESÚS.

«Déu no es demostra ni es raona, s'endevina»

«Déu és un gentleman, que fa la seva vida i no es fica en la dels altres. Déu és britànic, per entendre'ns»

«Sempre que no parlo de Déu em sembla perdre el temps»

«Només és de Déu el qui s'arrisca»

«Déu s'ha fet home per saber el gust de les arengades»

«Déu és un pare que sap convertir les escorrialles en benediccions»

«Déu mai no és tan Déu com quan perdona»

«Jesús, galileu de Natzaret, si hagués nascut en aquesta terra nostra, hauria estat boletaire»

L'ESGLÉSIA. EL CAPELLÀ

«La història de L'Església, la de la gent i el parenostre, és tan difícil de fer com la història de l'oli o del pa»

«Sense l'ajuda de Déu, l'Església ja fóra a can taps des fa segles»

«Si hagi de demanar a Déu una gràcia per a l'Església, no en dubto mica. LI demano menys avorriment i més bon humor»

«A la nostra Església hi ha massa joc de bons i dolents. Ho dic així per no tractar uns i altres de maniqueus. O de puritans»

«La nostra Església d'avui fa massa soroll de portes tancades»