Carles Prat explicava a Regió7 que, de les tres dècades que fa que és el tabaler oficial de la Patum, no recordava que en un diumenge de l'Ascensió, dia en què l'herald de la festa surt als carrers de la ciutat per anunciar als berguedans que hi haurà Patum, hagués plogut. Tres dècades sense ploure i en aquesta ocasió, quan ell se n'acomiadava, ho va fer i a estones amb ganes. Va ploure abans, durant i després de l'efemèride, ja fos a bots i barrals o bé un lleuger plugim amb intervals secs en què les aixetes del cel es van mantenir tancades.

El cert és que l'esperat relleu de tabalers de la Patum va ser passat per aigua. I l'expectació que havia generat aquest moment va quedar deslluïda tant pel mal temps com pel fet que el traspàs del tabal es va fer enmig d'empentes, a pressió, sota els paraigües que van acolorir la plaça de Sant Pere, enmig una rotllana humana d'un diàmetre clarament insuficient, formada com es va poder davant de la casa consistorial, des d'on va sortir Xavi Prat per rebre el tabal de mans del seu tiet Carles Prat.

Va ser a les 12 i 40 minuts del migdia. L'estret passadís, els paraigües, l'aglomeració de persones amb el neguit de voler ser a primera fila, només van servir per crear una muralla humana. Això va provocar que l'homenatge tabaler fos invisible per a la majoria. El relleu es va fer a corre-cuita per culpa de la pluja, sense que s'anunciés el moment pels altaveus de la plaça i amb els protagonistes envoltats d'un eixam humà compacte. Tot plegat va durar escassos minuts, va ser un vist i no vist.

Molt poques persones de les que eren a la plaça de Sant Pere van poder gaudir de la imatge de Carles Prat donant el tabal al seu nebot Xavi Prat. Així es tancava un cercle que el primer va iniciar el 1986, quan es va estrenar com a tabaler oficial, i abans d'ell els seus antecessors d'una de les nissa-gues patumaires amb més història: la dels Prat.

Els familiars del Carles amb el seu germà Joan al capdavant van lliurar-li una placa de record. Enmig d'abraçades i petons, els dos tabalers es van fer una foto amb l'alcaldessa, Montse Venturós. A partir de llavors, la responsabilitat d'escampar el missatge que el ple de l'Ascensió havia decidit que enguany també hi haurà Patum, va ser de Xavi Prat, de 40 anys d'edat, i que en fa vint-i-vuit que ajuda al seu tiet. Aquest any no és el tabaler titular però en farà les funcions. Abans d'agafar aquest element icònic de la festa que pesa 18 quilos, confessava que estava molt nerviós tot i que ho deia amb un somriure d'orella a orella, ben satisfet del paper que li pertoca a partir d'ara.

Ple amb moltes absències

La sortida i relleu del tabaler va estar precedit, com és habitual, del ple de l'Ascensió. Es tracta d'una de les sessions plenàries més solemnes de l'any. No és usual que hi hagi absències dels representants del poble però ahir n'hi va haver quatre. No hi van assistir els regidors, de CiU, Ramon Minoves i Queralt Perarnau; Jordi Pujals del grup d'ERC i el d'ICV, Joan Torres. L'alcaldessa Montse Venturós els va excusar. Els tretze regidors assistents van donar el seu vistiplau que es faci la Patum.

Com és costum, a la sessió plenària es va informar del nom dels guanyadors del concurs de cartells anunciadors de les festes del Corpus. El del concurs d'adults l'ha obtingut Albert Escànez i Manubens per la seva obra Som la Patum. I l'infantil ha estat pera Joan Carles Vilageliu amb Els tres fuets.

El ple de l'Ascensió d'aquest diumenge va ser el primer que viuen al govern els regidors de la CUP. L'alcaldessa, Montse Venturós, ho va fer notar en un discurs vibrant en què va assegurar que la Patum és "la festa més maca i autèntica" de la qual Berga en tindrà enguany ració doble perquè el setembre se celebrarà l'extraordinària del centenari. Venturós va recordar-se dels diferents protagonistes de la festa i va tenir paraules de record pel creador de la Patum Infantil, Joan Rafart. Adreçant-se als menuts, els va dir "salteu, balleu i canteu pel seu llegat, mantingueu ben viva aquesta herència. Els somnis dels petits són els que ens fan caminar".