La d'avui ha estat la sortida del tabal més especial dels darrers anys. En Carles Prat Navarro (Berga, 1965) s'ha vestit amb el seu vestit de tabaler per darrer cop en un Corpus convencional des que el 1986 va esdevenir el tabaler titular.

Quan les busques del rellotge de l'església parroquial a la plaça de Sant Pere han marcat les 12, puntualment, l'atàvic so de pa-tum! pa-tum ha anunciat de nou als berguedans la proximitat de la celebració que començarà el 25 de maig. I ho ha fet amb mal temps.

La pluja ha fet acte de presència a Berga ja en el pel de l'Ascensió. La plaça de Sant Pere s'ha omplert de paraigües, Carles Prat ha explicat que en les tres dècades que fa que és el tabaler oficial, no recordava que mai hagués plogut el dia de l'anunciació del Corpus. Amb pluja o sense els berguedans no s'han volgut perdre aquest moment històric passat per aigua.

Una figura amb història

La informació de què es disposa sobre el tabal al llarg del segle XIX «es força incompleta», ha assenyalat a Regió7 l´historiador i especialista en temes de Patum Albert Rumbo. Ell ha refet una llista cronològica dels tabalers i apunta que «és la més completa que hi ha, a falta que es trobi algun document que ara per ara desconeixem». Així, del 1826 al 1828 va tocar Anton Aspachs, conegut com a Xamberg. Del 1828 al 1864 «si fem cas de la tradició popular devien tocar l'Anton Aspachs i després el seu fill». El període del tombant del segle XIX al XX, del 1865 al 1918 va tocar el tabal Josep Aspachs i Rosell, nét d'Anton Aspachs. El va succeir Antoni Aspachs i Casals del 1918 al 1925. A partir del 1926 fins al 1951 va tocar el Patoret, Ramon Tort i Balaguer. Li va agafar el relleu Ramon Soler del 1952 al 1954, i del 1955 al 1970 va tocar Albert Prat i Tort, «nebot del Patoret i pare del Carles», del 1971 al 1985, Ramon Prat i Navarro, fill de l'anterior, i del 1986 fins enguany, Carles Prat.