La plaça de Sant Pere va esclatar de joia i aplaudiments en la celebració dels 150 anys dels gegants vells i els 125 dels nous en el primer salt d'aquest diumenge a la nit. Va ser un moment colpidor, únic, per a la història, que havia generat expectació entre el públic i també mediàtica atraient a nombrosos periodistes per tractar-se d'un fet sense parió. No endebades la d'ahir va ser la primera vegada i la última (han dit) que els gegants ballen al ritme del Boss, un dels músics preferits d'integrants de la colla que per aquest motiu el van triar i també perquè la peça seleccionada, una declaració d'amor, té una estructura molt similar a la d'un ball gegants.
Les dues parelles de gegants es van situar al centre de la plaça i van dansat al ritme de la cançó If I Should Fall Behind del músic de Nova Jersey amb arranjament del músic berguedà Sergi Cuenca. Justament va ser ell, com acostuma, qui va dirigir la Cobla Ciutat de Berga que va interpertat aquesta versió d'aquesta peça d'amor.
I abans del ball hi va haver sorpreses com havia promès la comparsa dels gegants. Amb la plaça de Sant Pere a les fosques, es va projectar un lluït mapping obra del berguedà Pep Vendrell a la façana de l'església parroquial de Sant Eulàlia. Va ser llavors quan les dues parelles de gegants van 'parlar' de la mà dels membres del grup de teatre local Anònim Teatre que van interpretar un text signat pel dramaturg i escriptor patumaire Jordi Cussà.
Aturat el ball de l'àliga per atendre una persona
La darrera Patum completa d'enguany també va estar marcada per la massificació. El primer salt de l'àliga es va haver d'aturar perquè van haver d'evacuar una persona. Anteriorment, després del primer salt de les guites va caldre atendre una dona que es va marejar a causa del tsunami humà, un fet que va obligar a tallar-se els accessos a la plaça de Sant Pere, que es va tornar a obrir cap a 3/4 d '11 de la nit. I al final del primer salt de plens una dona que feia de ple va patir una lipotímia durant el salt i va haver de ser evacuada de la plaça amb una llitera, un fet poc usual.
El segon salt va transcorre amb normalitat malgrat le'levada massificació de la plaça
Els músics toquen els darrers tirabols poc abans de 2/4 de 4
Els darrers tirabols van posar el punt i final a una concorreguda Patum marcada per les celebracions d'aniversaris dels gegants i la massificació. Poc abans de 2/4 de quatre de la matinada els músics van tocar els darrers tirabols donant per acabats cinc dies intensos plens de festa que els més resistents van allargat fins que clarejava amb l'anomenada Patum dels pobres o dels torrats perquè se simulen salts a plaça amb elements improvisats o material reciclat.
Tanmateix, aquest 2016 serà especial perquè la ciutat viurà una nova Patum. Així és: el setembre se celebrarà una versió especial de la celebració amb motiu de la celebració del Centenari de la Coronació. La darrera ocasió en què això va passar va ser l'any 1991.
Per tant, des d'avui mateix Berga ja ha iniciat el compte enrere per aquesta nova Patum de la qual encara s'han d'acabar de concretar el programa però que també promet emocions fortes.
Aquest és el text que van declamar els gegants:
Negre: Va, noia: és ara o mai.
Moro: Coi de canalla! Us vaig dir que muts i a la dansa. Nosaltres som per ballar i callar.
Vella: Deixa´ls fer, tu. El jovent, tard o d´hora, té el seu moment.
Negre: I aquest és el nostre, noia!
Jove: Amb motiu d´aquest doble festeig gegantí,
ens complau el prodigi d´alçar una cançó.
Encendrem mil espelmes al llarg del camí
que els Saletes eterns ens compassen festius.
Vella: L´esperit dels dos vells rau al roc queraltí;
protegim els menuts dels malsons i la por.
Procurem que la pau regui el vostre jardí;
que no us falti la feina ni el goig de ser vius.
Negre: Perquè el torb de la sort no us esqueixi el destí,
els dos joves fem guarda a la font dels dos nius.
Ella es diu Cim d´Estela i jo sóc Roc d´Auró,
ella us vetlla de dia i jo us vetllo en el son.
Moro: El cas és, berguedans, que us volem agrair
el miracle d´amor que cada any renoveu
en la festa dels avis que hi foren i hi són:
ser un gegant patumaire és un do sense preu.
Jove: Saludem tot el poble en els Passacarrers
i xalem com baldufes en ple Tirabol.
És la màgia constant del riu de geganters
que ens transporta a dansar com la lluna i el sol.
Negre: I ara ves, quina fama: som únics al món,
i ballar amb les comparses ens omple d´orgull.
Quan sentim el Tabal que ens convida a Patum,
se´ns aixequen les porres i l´ànima ens bull!
Vella: Hi ha les Guites i l´Àliga i vuit Nans bonics,
hi ha cent Plens per la rauxa i dos Àngels pel seny,
hi ha les Maces i els Turcs i els Cavalls, tan antics,
però som els Gegants els senyors del terreny.
Tots: Quan esclaten del Corpus la llum i el perfum,
aquest cos adormit ressuscita curull!
Quan sentim el Tabal que ens convida a Patum,
se´ns exalten les venes i l´ànima ens bull!
