Quin ha estat el moment més complicat del que portem de mandat?

De complicat, complicat, no n’hem tingut gaires, però vaja, moments amb molta feina sí. Com quan vam voler estructurar el pressupost per aquest any 2016. Vam haver de fer una feina bastant dura de repassar 500 pàgines de factures per poder fer un pressupost que pogués donar més serveis a la comarca i crec que vam aconseguir-ho.

I el moment més plaent?

El primer dia de tots. El primer que vaig fer va ser una reunió amb els treballadors de la casa, dilluns a les 8 del matí. Hi van ser gairebé tots i es van mostrar predisposats a tot allò que fos necessari per tirar endavant el consell. Un altre dels moments bonics va ser l’obertura de l’Oficina Jove, un projecte de feia anys que ha reeixit perquè ens hem posat d’acord amb l’Ajuntament de Berga.

En què ha millorat el Berguedà aquest any?

Hi ha dades que indiquen que el Berguedà ha millorat en termes d’ocupació, de destinació turística, i estem millorant en temes de reciclatge, tot i que encara no tenim dades definitives. Hem millorat en serveis que es donen als municipis, tenim un enginyer superior treballant pels ajuntaments, tenim una secretaria intervenció per a quatre municipis que aviat estarà treballant. S’està executant el primer pla de camins amb una inversió d’uns 110.00 euros. A hores d’ara no hem fet grans canvis, però vindran, segur.

Com quins?

Ens plantegem un nou model d’atenció al ciutadà i això implicarà una reestructuració de la manera com està organitzat fins ara el consell. Això anirà lligat a una campanya d’informació per explicar que que el consell és molt més que aquell lloc per renovar el DNI i els papers del túnel del Cadí. Explicarem que fem moltes coses, que hi som per fer feina.

«No venim aquí ni a fer polítiques de dretes ni d’esquerres. Venim a fer política comarcal». Això ho va dir vostè al seu discurs d’investidura. Ho han fet?

Sí, sense cap mena de dubte. El consell d’alcaldes és la màxima expressió que les decisions es prenen tenint en compte les necessitats dels municipis i en cap cas pels colors polítics. Si hi ha una necessitat en un ajuntament, sigui del color que sigui, si des del consell li podem donar resposta, ho fem. Tothom té la generositat de prioritzar allò que és més necessari per a la comarca independentment que no toqui al propi municipi. Aquest és un dels canvis més substancials que tenim i és senyal que no ens estem encasellant amb la típica política de partit, sinó que estem fent realment política comarcal.

En què s’ha notat la seva promesa de política de mà estesa?

En un tema tan complex com són les ordenances que anava vinculat a uns rebuts de les deixalles. Vam obtenir l’abstenció de la CUP amb el compromís que de cara el 2017, segurament hi haurà canvis per tal que els ciutadans tinguin menys pressió i que es traslladi a les grans superfícies. També s’ha vist a les mocions que s’han presentat o incorporat el que altres grups ens han fet arribar.

Com rutlla el pacte de govern amb el PSC?

Crec que el pacte ens permet treballar amb la tranquil·litat el dia a dia. També és cert que bona part dels punts d’acord, altres grups s’hi sumen al ple. Tenim una relació cordial amb tots els grups i així ha de seguir.

Fa un any va prometre treballar perquè l’Ajuntament de Barcelona rectifiqués i pogués tirar endavant la candidatura d’uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu. Com està?

He de ser sincer, en aquest cas no s’ha avançat. Hi alguns territoris que collen més en aquest tema i són els que tenen una incidència més directa. Nosaltres tenim el projecte sobre la taula i en el moment en el qual veiem que això es reactiva ens hi posarem.

Amb les obres de millora entre Berga i Bagà de la C-16, s’hipoteca la possibilitat que mai es faci el desdoblament complet de la via?

No, no s’hipoteca, però el fa més improbable. Hem de ser realistes. Si a hores d’ara encara hi ha algú que té l’esperança que per desdoblar 20 quilòmetres, sense tenir la seguretat que els francesos i els ceretans vulguin que això segueixi cap amunt, ens hem de gastar 1.000 milions d’euros és que realment encara no és conscient de la magnitud de la crisi que estem vivint.

L’alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, diu que se senten menystinguts, que els fa l’efecte que el Berguedà comença al Pedraforca i s’acaba al càmping de Berga. Tenim un problema?

Ells segurament tenen un problema d’autoestima propi, quan, per exemple, el Museu de la Colònia Vidal és el segon museu de la comarca més visitat; no és públic, d’acord, però és al seu municipi. Potser s’ha de ser conscient que no n’hi ha prou en esperar que les coses et caiguin del cel, sinó que s’ha de treballar perquè les coses et vinguin també.

Les administracions berguedans ja valoren i tenen en compte Puig-reig?

Sí, se’ls valora i se’ls té en compte. Però han pres algunes decisions que han volgut anar més a la seva. Per exemple: vam treure a concurs el servei de guiatges de cinc esglésies romàniques i de la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou a la qual si hi havia de sumar el Centre d’Interpretació de cal Pons. L’Ajuntament de Puig-reig va decidir que no volia formar-ne part, que volien autogestionar-se ells a través de l’associació de veïns. És la seva decisió només faltaria i és respectable. Que potser es poden identificar més coses d’interès de les que hi ha ara? Potser sí, però crec que no només és una responsabilitat comarcal. Hi ha d’haver també una responsabilitat del municipi.

Què esperava que passés aquest any i no ha passat?

Que milloréssim la competitivitat comarcal i això va lligat amb el polígon d’Olvan.

Em sona aquest projecte.

(Somriu). És normal, ens sona a tots perquè fa molts anys que està parat, però també és cert que el proper any tindrem solars comercialitzables al polígon.

Com serà possible?

Hem demanat ser presents en les taules de decisió, hi tenim veu. Des del meu punt de vista, segurament s’ha corregit un error de naixement que era voler focalitzar el polígon com un tema local d’Olvan i no com un tema comarcal. Tothom l’ha identificat com a comarcal, però en el consorci només hi participava l’Ajuntament amb la Generalitat. El nou govern d’Olvan va creure necessari que un dels representants als òrgans de presa de decisions fos el president del Consell Comarcal. Ara, nosaltres estem negociant directament amb l’Insitut Català del Sòl intentant activar-ho. I estem treballant perquè el segon semestre del 2017 puguin comercialitzar-se les primeres parcel·les

Amb quina inversió?

Uns 600.000 euros que hi posarà el Govern. Es faran les obres justes i necessàries per poder començar a comercialitzar parcel·les. En funció de com avanci se seguiran fent obres, s’anirà dimensionant el polígon en funció de l’ocupació que tingui.

Què més es resoldrà a curt termini?

La voluntat del Consell és que de cara el 2017 es pugui reestructurar el transport a la demanda a l’alt Berguedà, implantar-lo al baix Berguedà i aconseguir noves línies de connexió entre Berga i els punts universitaris més propers. Es tractaria d’establir alguna línia de transport cap a la Universitat de Vic i un Bus Exprés (directe) cap a Barcelona.

I les colònies industrials?

Tenim un potencial molt gran i allò important és que ens ho creguem. En els propers sis mesos treballarem un projecte integral amb la idea de presentar-nos a la convocatòria europea H2020 amb l’objectiu de reactivar les colònies buscant-los algun tipus d’activitat. N’estem parlant amb la UPC per temes d’enginyeria tèxtil i concretar què s’hi pot fer.