Castellar del Riu (Berguedà) és el municipi que més bolets produeix a Catalunya, amb una mitjana de 27 quilos per hectàrea l'any, segons l'estudi ForESmap, realitzat pel Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

El projecte, uns mapes que valoren la quantitat i la qualitat dels serveis ambientals que aporten els boscos a cada municipi català, els resultats preliminars del qual ja van ser presentats a l'abril, també confirma que el Pirineu occidental concentra la màxima biodiversitat d'aus.

La Conca de Dalt i Abella de la Conca (Pallars Jussà) són els municipis que alberguen una major riquesa d'aus forestals, amb un total de 57, segons l'estudi, que també especifica que els municipis amb major valor per al conjunt de biodiversitat són la Vall de Bianya (Garrotxa), Soriguera (Pallars Sobirà) i Coll de Nargó (Alt Urgell).

Sant Julià de Ramis i la Vall d'en Bas (Garrotxa) són els que més quantitat de carboni capturen per hectàrea.

Els mapes també revelen que els boscos del nord de Catalunya humits i frescos són els que proveeixen de més serveis ambientals en termes absoluts, però que els boscos típicament mediterranis del sud "són punts calents de biodiversitat d'un gran valor".

ForESmap també mostra que els serveis de provisió es focalitzen principalment cap al nord i el nord-est de Catalunya; Castellar del Riu, Agullana i les Llosses són els que, en conjunt, major valor obtenen per a aquest tipus de serveis.

Per a l'aprofitament de fusta i llenya, la província de Girona se situa al capdavant, encara que el 45% dels municipis "no presenten pràcticament cap aprofitament fustaire, malgrat tenir bosc dins del seu terme", segons ForESmap.

Quant al conjunt dels serveis de regulació que ofereixen els boscos catalans, les regions meridionals i del nord-est són les que ofereixen més serveis de regulació, en concret, Albanyà (Alt Empordà), Sant Jaume de Llierca (Garrotxa) i Castell de l'Areny (Berguedà).

Les zones més atlàntiques del Pirineu obtenen valors alts quant a la fertilitat del terra o la regulació climàtica, i els boscos gironins són els que més capacitat tenen per controlar l'erosió del terra.

Els boscos mediterranis de la meitat sud de Catalunya alberguen la més gran riquesa d'espècies llenyoses, elevada a municipis com Horta de Sant Joan, Cornudella de Montsant o Mont-real, tots ells a la província de Tarragona, amb prop de 70 espècies.