"En el conjunt de la població, la ciència política i la sociologia encara són poc conegudes"

Per què es va presentar al procés per optar al càrrec?

Per un cantó, la ciència política i la sociologia són el meu terreny, m´agrada i alhora em permetia continuar vinculat al sector. Per altra banda, és un repte, perquè es tracta d´un col·legi professional que no és gran però sí que té molt camp per córrer. Hi veig moltes possibilitats. De fet, com a col·legiat, sempre havia estat un punt crític respecte de les potencialitats que hi veia i que no acabaven de desenvolupar-se.

Quants col·legiats tenen?

1.100 a tot Catalunya. El conjunt de politòlegs i sociòlegs que hi ha al país és limitat. Amb la crisi s´ha anat perdent col·legiació. Hi ha dos grans tipus de col·legis professionals: els d´adscripció obligatòria, que per exercir has d´estar col·legiat; i els voluntaris, com és el nostre cas. És clar, la diferència és dramàtica, perquè els d´adscripció voluntària te´ls ha de guanyar dia a dia. I més en un moment en què la crisi fa que alguns rumiïn molt tots els costos que pot implicar una col·legiació. Fa tres anys que percebem una baixada del nombre de col·legiats. L´altra cara de la moneda és que hi ha camp per córrer.

Quins són els objectius d´aquesta nova etapa?

Un és créixer quantitativament en col·legiats, i també qualitativament, que vol dir en capacitat de donar-los servei i també en influència social.

Quina percepció creu que té la societat dels politòlegs i dels sociòlegs?

Encara es coneix poc. Ha de tenir en compte que la primera facultat de Ciència Política i Sociologia que hi va haver a Catalunya és de fa trenta anys. Jo sóc de la segona promoció d´aquella facultat. A Catalunya són unes disciplines relativament joves. En el conjunt de la població, la ciència política i la sociologia encara són poc conegudes. Diria que tenim un problema de falta de comprensió del que pot aportar un sociòleg i un politòleg al país.

I què poden aportar?

[Somriu] De tot. Pel cantó del sociòleg, un coneixement de la societat i dels fenòmens socials, i pel que fa als politòlegs, l´expertesa en temes de gestió pública. Tant una cosa com l´altra, en aquests moments, ens anirien molt bé. Per exemple: cada cop tenim unes societats més plurals, més diverses. Això pot donar peu a problemes si no se sap gestionar bé, de manera que és important que hi hagi professionals que puguin entendre aquestes dinàmiques socials i proposar intervencions que les millorin. O en la gestió pública, estem molt acostumats que hi hagi secretaris als ajuntaments perquè el dret és fonamental per als consistoris. Però, com és que no veiem que és igualment fonamental tenir-hi professionals de la gestió pública? Per tant, si els sociòlegs i politòlegs poguessin aportar tot el que estan en condicions de fer, aniríem millor, tindríem menys conflictes socials i podríem treure més valor de la diversitat; a les administracions, les coses es farien amb més eficàcia i eficiència, i gastarien menys diners. Segur que tot plegat seria positiu. Encara no hi ha prou oportunitats que això es demostri, perquè els nostres clients, que són el tercer sector i el món públic, tot i que van normalitzant la presència d´aquests professionals, encara queden lluny del que seria òptim.

La crisi hi ajuda?

Afecta tothom. La crisi hauria de fer més sensibles els que prenen decisions sobre la importància de la bona gestió o el cost que tenen els conflictes socials. Sempre serà millor prevenir i gestionar bé, i així ens estalviaríem diners i problemes.

Els sociòlegs també fan enquestes, entre d´altres, electorals, que, després de les darreres eleccions, no tenen gaire bona premsa.

[Riu] Cert, cert. Estem en un moment de canvis de fons i, per tant, tot plegat és més incert, més difícil de predir. Cada dia es fan milers d´enquestes, i si es fan això vol dir que funcionen, no només les electorals. Una enquesta ben feta és una eina important, però s´ha de fer servir conjuntament amb altres eines.

Quines?

Hi ha altres instruments, com els grups focals, que són eines qualitatives, i l´anàlisi de les xarxes. Si els utilitzes tots conjuntament pots afinar bastant els pronòstics. Això va passar a les últimes eleccions, aquestes en què les enquestes no la van acabar d´encertar. Hi va haver gent que va fer pronòstics basats en l´anàlisi de les opinions que corren per les xarxes socials, que també és una feina dels sociòlegs, i aquests van afinar més. També cal tenir present que estem vivint un canvi d´època de canvis, d´aquí que la manera com s´acostumen a interpretar els resultats també ha de canviar.

Estem al principi, al mig o al final d´aquesta transició?

Crec que és una transició que en certa manera durarà sempre. És a dir: ara, el canvi és la norma. Potser sí que, quant a canvis profunds com els d´ara, estem tot just a la meitat. Però al que ens hem d´acostumar és que sempre hi haurà canvis, perquè és la lògica dels nous temps. I això, a algú, el pot posar nerviós perquè implica que has de fer un esforç d´adaptar-te, però per altra banda també vol dir oportunitats de millorar les coses i de fer-ho diferent. Com que no es pot triar, el millor que podem fer és entendre-ho, i a partir d´aquí intentar aprofitar-ho.

Què aporta el fet que sigui un veí de Berga qui dirigeix el COLPIS?

Bé, potser una visió no tan metropolitana de la realitat. Una de les coses que volem fer a partir del setembre és donar a conèixer les potencialitats dels nostres professionals als ajuntaments de Catalunya. Ens sembla -i, vist des de la meva òptica, això és molt natural- que encara tenim concentrats els nostres professionals a l´àrea metropolitana. I, en canvi, hi ha molt terreny per córrer al rerepaís. Aquest tipus de sensibilitat segur que jo l´aporto al col·legi.

Dirigir el COLPIS és una feina remunerada i a temps complet. Això vol dir que descarta tenir algun tipus de responsabilitat política en aquest mandat a Berga?

[Riu] Això és difícil de respondre. Quan hom es presenta a les eleccions és per intentar governar, i això dura els 4 anys de mandat. I, a més, seria molt irresponsable, si arriba el moment, no assumir el repte. Ara, la previsió és que aquesta feina, que és amb un contracte indefinit, duri.

Què vol haver aconseguit quan ho deixi?

Haver fet un col·legi més influent i més útil per a la societat. Tenint en compte que aquests darrers anys la confiança de la gent en la política ha disminuït notablement i que sense confiança en les institucions i en la gent que està al seu davant les societats ho tenen més difícil per progressar, una cosa que m´agradaria poder dir d´aquí a un temps és que des del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs hem contribuït a millorar la nostra democràcia i la governança del país. Tenim ben analitzats els problemes que tenim en aquest terreny, en coneixem les causes, i els possibles remeis que en altres llocs han funcionat. Per exemple, apoderar la gent, fer canvis en el sistema electoral, fer més transparent tot el món públic, disposar de mitjans de comunicació lliures i potents que exerceixin una vigilància crítica sobre les institucions i els lideratges, articular un sistema de governança mundial, etcètera. Podem i hem de posar a disposició de ciutadans i de decisors públics aquest coneixement.