La missa commemorativa del Centenari de la Coronació de Queralt d´ahir a Berga va servir perquè els representants eclesiàstics reivindiquessin la importància de la figura de la marededéu berguedana. En el seu sermó, el cardenal emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va assegurar que «la història de la ciutat i de la comarca no es podrà escriure mai sense la presència de la Mare de Déu de Queralt en la vida personal, familiar i social de la munió dels seus devots». Sistach va lloar la devoció dels berguedans per la seva marededéu i va blasmar les desigualtats socials, alhora que va denunciar que «la pobresa s´ha fet més profunda i més autòctona».
La missa solemne del centenari va omplir el temple parroquial berguedà: més de 30 religiosos en un ofici presidit per Lluís Martínez Sistach i el bisbe de Solsona, Xavier Novell, entre d´altres, i més de 30 capellans del Berguedà i altres comarques del bisbat de Solsona. L´ofici va ser cantat per més d´un centenar de cantaires i músics, entre integrants de l´Orfeó Berguedà i la Polifònica de Puig-reig i l´orquestra de l´Escola Municipal de Música de Berga, tots dirigits per Jordi Sabata i Narcís Mellado. L´ofici va començar amb la interpretació del virolai Verge Gentil, i es va cloure amb l´Himne de la Coronació. En sortir d´ofici es va interpretar l´Ave Maria. La soprano Queralt Sales va interpretar un vibrant El Totpoderós.
Plantada a l´Ajuntament
El conflicte latent entre el govern de Berga i l´Església per la presència o no de representants religiosos al balcó consistorial iniciada aquest Corpus va viure ahir un nou episodi.
El cardenal Lluís Martínez Sistach i el bisbe de Solsona, Xavier Novell, van deixar plantat el consistori. Aquests eren els dos dels tres càrrecs eclesiàstics que s´havia previst que veiessin la Patum de lluïment especial amb motiu del Centenari de la Coronació des del balcó consistorial, juntament amb Ramon Barniol, el capellà custodi del santuari. La resta dels més de 30 religiosos que havien concelebrat la missa de la Coronació, ja s´havia previst d´antuvi que no hi serien, perquè el balcó consistorial té una capacitat limitada per a 70 persones i s´hi havien d´encabir altres convidats. Per aquesta majoria de religiosos, ja s´havia programat que veiessin els salts de lluïment des del balcó de cal Sistach, un particular.
La Comissió del Centenari havia convidat els tres religiosos esmentats a seure al balcó després de consensuar-ho amb el govern local, que va acceptar-ne la presència, van indicar fonts de Queralt 2016.
Segons ha pogut saber aquest diari de diferents fonts, el conflicte va sorgir quan es va haver de decidir on seurien exactament els tres religiosos esmentats en representació de l´Església. Els representants eclesiàstics, pel seu càrrec i representació, consideraven que haurien d´haver segut a les cadires de primera fila del balcó, on ahir hi havia el President de la Generalitat, Carles Puigdemont; la batllessa, Montse Venturós; la regidora de la festa, Mònica Garcia; el mossèn custodi de Queralt, Ramon Barniol; i el medalla d´or de la ciutat de Berga, mossèn Climent Forner -a qui la la distinció dóna una plaça al balcó-, entre d´altres. Tanmateix, els responsables del govern local creien que els tocava asseure´s a la segona fila.
L´estira i arronsa pel protocol es va acabar divendres a la nit, quan el bisbe de Solsona, Xavier Novell, va informar els membres de Queralt 2016 que, veient que la seva presència al balcó consistorial podia generar tibantors, havien decidit no anar-hi per tal d´evitar generar una situació desagradable. Van optar per veure els salts amb la resta de mossens que es van instal·lar al balcó de cal Sistach, segons van confirmar a aquest diari fonts coneixedores de les converses esmentades.
Així, finalment, dels tres representants que hi havia d´haver, només n´hi va haver un: el capellà custodi del santuari i la Mare de Déu de Queralt, Ramon Barniol. Fonts de la comissió van dir a Regió7 que respectaven la voluntat del govern del consistori i també la del bisbat, i van voler treure ferro a un episodi al qual no donen més importància.
D´altra banda, els membres del govern de la CUP no van assistir a l´ofici, com era previst, i van actuar com ja van fer el darrer Corpus: esperant-se a fora del temple i afegint-se a la comitiva d´autoritats un cop va haver finalitzat l´ofici.
