Puig-reig estima Ramon Noguera. És clar. Es va palesar un cop més ahir en l'acte d'homenatge que li va retre el seu poble nadiu. Ahir a migdia, sota un sol estiuenc, la seva vídua, Maria Rosa Riera, va destapar el monument que li ha dedicat el seu poble, situat entre la plaça Nova i l'edifici de l'ajuntament. Es tracta d'una peça feta amb ferro Corten a cura de l'artista local Pere Ferran. L'obra reprodueix el seu perfil dirigint com ho feia, amb energia i passió. Conté una placa amb uns fragment de la sardana de Noguera Pregària de pau: "Oh Catalunya tens un tresor!/Tens la sardana que és dansa d'amor./Terra escollida per tasca gran./Fes-la missatge i pregària de pau". El malaurat puig-reigenc va morir el febrer d'enguany. Va ser un dels fundadors de la Colla Joventut Sardanista de Puig-reig embrió de l'Agrupació Sardanista Polifònica de Puig-reig d'on va sorgir la coral Polifònica que ell va dirigir des del 1969.

Ahir, Puig-reig va lluir les seves riques credencials culturals celebrant el 60 anys d'una institució: la colla sardanista local. Ho va fer amb una audició de sardanes amb La Principal de la Bisbal i les colles Dintre del Bosc de Manresa, Xàldiga i Violetes del Bosc ambdues de Barcelona que van acompanyar la colla amfitriona en una exhibició de lluïment que va servir per recordar els concursos que en el passat se celebraven a Puig-reig. La sardana final va ser Pobrets i alegrets, de Ramon Noguera, a la qual, de mica a mica, s'ha van afegir els assistents fins a omplir tota l'amplada de la plaça Nova.

En acabat, es va fer la descoberta del monument amb la presència de la seva vídua i presidenta de la Colla Joventut Sardanista de Puig-reig Maria Rosa Riera, l'alcalde, Josep Maria Altarriba, el president del Consell Comarcal David i Font i el director general de Cultura Popular, Lluís Puig.

Una emocionada Maria Rosa Riera va felicitar i agrair a l'Ajuntament que "hagi tingut aquesta sensibilitat de posar aquesta recordança del Ramon i la tasca que havia fet". En la intervenció que va fer un cop descobert el monument, va recordar les paraules del seu espòs: "sempre deia que el millor reconeixement i el que el feia més feliç era veure que si tenia un projecte hi havia gent que estava disposada a ajudar-lo". Malgrat que "som en un poble petit i els recursos humans i de moltes menes ens manquen, sempre va poder comptar al seu costat amb un grup de persones" que li van donar suport. Riera també va recordar la feina feta a la colla Joventut Sardanista exposant que hi ha persones que "van venir-hi joves i s'hi han fet grans, això és una cosa impagable. Aquests monument va per tots ells". Riera va fer una crida al jovent i va assegurar que amb il·lusió, constància i feina "com hi va posar el Ramon gairebé tot és possible i s'aconsegueixen moltes coses".