Quatre anys després de la seva creació, la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa que aplega set ajuntaments (Bagà, Berga, Cercs, Gisclareny, Gósol, la Pobla de Lillet, i Saldes) amb boscos declarats d’utilitat pública, el projecte camina amb pas ferm.
Els seus promotors estan satisfets dels fruits que se n’estan obtenint: el manteniment d’entre 3o i 40 llocs de treball, la implantació fins ara de 13 calderes de biomassa (11 en funcionament) que donen servei a 32 equipaments municipals com escoles, piscina, llars d’infants, ajuntaments, casals, biblioteques, centres socials, teatres, equipaments esportius o residències d’avis, que utilitzen la fusta dels seus boscos. O de la propera posada en servei d’una caldera de biomassa per a la generació de calor en processos industrials al polígon de la Valldan .
Als boscos dels 7 municipis s’hi han de sumar els de la Generalitat al Berguedà. Així, apleguen 15.977 hectàrees de forest públic de la comarca. La mancomunitat neix de la voluntat de «trobar solucions a problemes comuns, aprofitant els beneficis de la posada en marxa d’actuacions conjuntes i no per separat», han explicat a Regió7 Joan Tor, president de la MMBB i alcalde de Gisclareny; Nicolás Viso, el de Bagà; i Miquel Àngel Sobrino, tècnic de la mancomunitat. Els municipis sumen 22.361 habitants, que representen el 54,27% de la població de la comarca.
Expliquen que en aquests anys la MMBB ha fet un pas endavant per a «la gestió de les masses forestals de les forests d’utilitat pública propietat dels ajuntaments, l’aprofitament sostenible de la fusta, de la biomassa i la generació d’energies renovables». Aquest model d’unió dels consistoris -que s’està posant com a exemple de gestió a Catalunya- permet «trobar solucions eficients als problemes comuns, abaratir costos, dur a terme projectes conjuntament que de forma individual serien inviables i optimitzar els recursos». I matisen que «en cap moment es perden els fets diferencials de cada ajuntament i els seus boscos, se’n manté la identitat».
La instal·lació de calderes ha suposat un estalvi d’un mínim del 10% del costos de calefacció. També existeix un estalvi ambiental de 1.020 tones anuals de CO2 a l’atmosfera. Exposen que també cal tenir en compte «el benefici de l’augment de valor de la fusta de biomassa». S’han instal·lat calderes «des de 100 Kw/h a calderes d’1 Mw/h». Totes estan telegestionades, «la qual cosa ens permet controlar millor el funcionament i optimitza els recursos». La biomassa la subministra la mateixa mancomunitat, «amb la qual cosa s’assegura la qualitat de l’estella, la seva proximitat i el control dels costos».
A més, exposen que «es millora el valor d’aquesta fusta i cada ajuntament obté un benefici econòmic». El finançament de la col·locació de les calderes es fa a través de l’empresa de serveis energètics (ESE) per un període de 12 anys. «Els ajuntaments paguen un mínim de consum de quilowatts tèrmics cada any -el consum mínim que fan habitualment-, i al final de l’any es regularitza el consum real i se’n paga la diferència en cas que calgui».
Creació de llocs de treball
En aquests quatre anys s’han «mantingut entre 30 i 40 persones fent treballs de bosc», a part d’una desena més de llocs de treballs directes de les instal·lacions i tractament de la biomassa. També es contribueix a fixar la població al territori, ja que els 80% dels treballadors són del Berguedà.
La feina feta fins ara ha permès «millorar de manera sostinguda la funció socioeconòmica de les masses forestals», ja que els boscos es gestionen «de forma regular sota criteris estrictament tècnics»; en concret, una mitjana de 400 hectàrees anuals. «I s’ha mantingut el benefici pels propietaris (ajuntaments i Generalitat) entre 15 i17 euros per tona de fusta», que s’ha pagat millor, «el 28% en referència als preus de mercat».
La tasca dels municipis per la biomassa també ha consistit a fer «divulgació i formació de tasques de gestió forestal i d’aprofitaments dels productes dels boscos». Igualment, s’ha donat l’oportunitat de portar a terme «formació a les persones que treballen al bosc a través de cursos especialitzats, i es tutelen les actuacions, ja que es dóna importància a les bones pràctiques».
