Una placa ceràmica recorda el rector Ramon Moreta al carrer que du el seu nom a Berga. S'hi veu un capellà que té als braços el cos inert d'un malalt del còlera que va castigar la població l'any 1854. La ciutat va recordar la tasca del religiós dedicant-li un carrer. Hi va haver, però, una altra persona que va treballar incansablement durant aquella terrible tragèdia i que, finalment, va esdevenir l'únic metge que va tenir la ciutat per atendre els pacients. Va decidir quedar-s'hi en comptes de marxar-ne per evitar el contagi com van fer altres col·legues seus, així com també famílies berguedanes riques o que tenien prou diners per fer-ho. I no només va romandre al peu del canó sinó que va sobreviure a l'epidèmia tot i estar en estret contacte amb els malalts, a qui visitava a casa desplaçant-se per la ciutat dalt del seu cavall. Aquest home és el doctor Pau Florejachs i Viladomiu, l'heroi oblidat de Berga.
Pau Florejachs, juntament amb el mossèn Ramon Moreta i l'alcalde de l'època Josep Maria Vilardaga, van atendre la població en aquella crisi cadascú des del seu vessant, prestant auxilis mèdics el primer, espirituals el segon i administratius per gestionar l'epidèmia el tercer, com explica l'historiador Xavier Pedrals. Ha tingut cura de fer una compilació del personatge per a la delegació al Berguedà del Col·legi de Metges de Barcelona, que ha creat un guardó que premia la recerca mèdica sobre temes berguedans i l'ha batejat amb el nom de l'insigne berguedà. No ha estat una tria casual sinó una manera de reconèixer la seva abnegada tasca.
Segons recullen les Efemerides Bergadanas va ser l'agost del 1854 quan es va declarar l'epidèmia del còlera, que va arribar al seu punt àlgid el 3 de setembre. «Va decréixer el primer dia d'octubre i va desaparèixer el dia 25 del mateix mes».
Quan va començar el còlera, a Berga hi vivien 6 metges. «Dos d'ells, el nom dels quals no vull recordar, van abandonar covardament el seu lloc d'honor, dos més van morir víctimes de l'epidèmia, un altre va caure greument malalt, i la població només va disposar dels auxilis d'un sol metge, que va ser don Pau Florejachs i Viladomiu, que secundant amb valentia l'alcalde Sr. Vilardaga i el capellà D. Ramon Moreta, van ser els tres que van evitar a Berga una irreparable catàstrofe».
Una mortaladat terrible
El còlera va delmar terriblement la població. El 1854 van morir 668 persones a Berga, «de les quals 493 ho van fer el mes de setembre, és a dir que els correspon el 73,80% de la mortalitat per mesos d'aquest any», segons recull el llibre L'epidèmia de còlera del 1854 al Berguedà, on s'estima que la població de la ciutat en aquell moment era superior als 6.000 habitants. Dels morts el mes de setembre, 55 eren nens, 50 nenes, 137 homes i 251 dones. Tanmateix, el nombre real de víctimes no se sap. El llibre d'òbits de la parròquia posa de manifest que a partir d'un determinat moment ja no es denunciaven les defuncions, com explica mossèn Josep Armengou en un article a la revista Queralt. «Ningú ja no denunciava les defuncions. No venia d'aquí. Els enterramorts anaven a les cases on sabien que hi havia algun cadàver i se l'enduien cap al cementiri sense cap formalitat burocràtica». Trobar enterramorts, amb el risc de contagi que la feina implicava, era complicat: simplement ningú ho volia fer. I també va caldre trobar més espai per enterrar l'allau de difunts, ja que no cabien al cementiri de la Feixa de Palau. Es va habilitar un terreny a Casampons.
Després de la seva cerca, l'historiador Xavier Pedrals destaca que li ha sobtat veure el reconeixement que va tenir l'alcalde Josep Maria Vilardaga i el rector Ramon Moreta -que va morir durant l'epidèmia-, i que contrasta amb l'oblit en què ha caigut la figura de Florejachs. Per això la reivindica. El primer reconeixement de la tasca que li fa Berga és el premi que du el seu nom creat per la junta berguedana del Col·legi de Metges de Barcelona.
