La batalla oberta a la colla dels plens i maces de la Patum per l´expulsió de tres membres que havien reivindicat uns nous estatuts per fer més democràtica la colla segueix ben viva. Els fets van tenir lloc dissabte a la tarda, en una reunió convocada per parlar de la redacció d'uns nous estatuts per tal que la comparsa fos més oberta i amb un funcionament més democràtic i transparent. A la trobada, hi van assistir 21 dels 22 membres de plantilla que té la colla. Tanmateix, no es va debatre sobre els nous estatuts sinó que el cap de colla, Isaac Gonfaus, va expulsar les tres persones que havien proposat la redacció d'uns nous estatuts acusant-les de «traïció i sedició». La reunió es va acabar en 2 minuts ja que, segons les fonts consultades per Regió7, el cap de la colla patumaires´hauria limitat a comunicar que havia decidit l´expulsió i posteriorment hauria marxat.

Davant la polèmica sorgida arran de l'expulsió de tres membres de la comparsa dels Plens i les Maces en una reunió interna sobre el funcionament de la comparsa el passat dissabte 21 de gener, l'equip de govern ha convocat pel proper dimecres dia 1 de febrer a 8 del vespre un Patronat extraordinari per abordar aquest tema.

La crisi segueix oberta a la colla dels plens i les maces per l'expulsió de Sergi Montaner, Ignasi Casasayes i Jordi Montañà, que reclamen més democràcia interna. Per aquest motiu, antics membres de compares patumaires alcen la veu. El berguedà Roger Cortina ha fet públic que el 2011 va ser víctima d'un «veto» a la comparsa dels gegants nous que el va portar a plegar, desencisat. En aquesta conversa amb Regió7 denuncia que el funcionament de la comparseria patumaire, en general, és opac i poc democràtic.

«Moltes de les comparses funcionen amb una estructura medieval»

Roger Cortina va ser geganter més de dues dècades però mai va aconseguir una bata, és a dir: ser titular de la colla. Va entrar-hi el 1993 com a ajudant i feia ballar la geganta vella. Està content pel fet que, malgrat que no va ser mai titular, va poder fer ballar la geganta a plaça, a la Patum de nit però no a la de lluïment, que està reservada als membres oficials de la plantilla, que també tenen un vestuari diferenciat de la resta: camisa vermella, pantalons blancs, faixa verda. Els ajudants i col·laboradors duen camisa i faixa vermelles. Roger Cortina exposa que hi ha persones que sent ajudants no han pogut però fer ballar els gegants a la plaça. Això varia en funció del «tarannà de les persones amb què et trobis i jo vaig tenir sort.»

El 2011, un altre geganter, Albert Rumbo, l´actual gerent del patronat, va plegar i «em va donar la seva plaça tot i que tots dos veiem que no acabaria bé», relata Cortina. L´exgeganter explica que sense fer-li cap consulta ni comentari directe, el cap dels gegants , Dani Massana, va convocar una reunió de la colla, a la qual no van assistir tots els membres, «només els més afins al cap», en què es va acordar que Cortina no podia entrar-hi, com li van comunicar posteriorment.

Explica que «tradicionalment, als gegants, tothom qui plegava deixava la plaça a qui volia i mai ningú deia res». El seu va ser un cas excepcional, assegura, perquè mai fins llavors s'havia donat una situació similar. Destaca que els estatuts de les colles «a vegades només són al cap» del líder de la comparsa.

Com que no ha «cap protocol que regeixi» els canvis de membres de les colles, «el primer que es va fer en aquell moment va ser intentar convèncer qui em deixava la plaça perquè ho reconsiderés». No va ser el cas i «llavors es passa al segon pas i es fa la reunió». Normalment el tema sol quedar aquí perquè ningú gosa anar més enllà. «Es juga amb els sentiments de les persones», explica. «Els mateixos caps de colla saben que si fas pública una situació injusta et quedaràs sol», exposa Cortina. «Moltes de les comparses funcionen amb una estructura medieval», denuncia. «Les persones que en formen part reten una mena de vassallatge al cap de colla, com una mostra d´agraïment que són on són gràcies a ell. I d'això també en depèn que el dia de demà allà hi pugui entrar el seu fill, si queden malament s´exposen a quedar malament amb tota la comparsa».

Afegeix que és complicat rebre suport de persones que «no se't poden posar al costat perquè estan pendents de deixar la plaça o bé que els deixin ballar. Aleshores, depèn una mica de la caritat del cap de colla, i aquí es produeix un cercle de silenci. Saben perfectament que et quedaràs sol. Això és el que em va passar a mi».

No es va resignar i va portar el seu cas davant del Patronat de la Patum el juliol del 2011. Diu que hi va haver intents que el seu escrit no es llegís a la reunió del patronat. I assegura que si es va fer va ser gràcies a la petició de l´aleshores regidora de la CUP Anna Maria Guijarro. Tanmateix, res no va canviar perquè la resposta del llavors batlle i president del patronat, Juli Gendrau, també geganter, va ser que d´acord amb la votació feta a la colla no se l´hi volia.

En aquest punt, Cortina es mostra crític amb el funcionament del patronat i diu que no ha servit per millorar aspectes com el que denuncia. I, a més, de la presa de decisions injustes ara «els polítics, amb els seus silencis, en són còmplices», referint-se «a tots els ajuntaments que ho han anat permetent», i ha exposat que l´única veu crítica al si de l´ens és Ermínia Altarriba, d´ERC.

Cortina no ho va voler explicar al seu dia . Però ara, arran del conflicte del plens, creu que és un bon moment per aportar el seu gra de sorra per intentar canviar una situació injusta. «El que passa a la Patum és culpa de tots perquè la gent ens hem resignat a mirar-nos aquest problema des del balcó, hem descartat d'utilitzar la única arma que tenim a les nostres mans, que és queixar-nos». Les situacions injustes «s'han vist com un mal endèmic, s'ha pensat que no hi havia res a fer. Hi ha hagut resignació perquè s´ha cregut que no es pot canviar».

«No em sorprèn la crisi perquè quan una cosa funciona a dit acaba caient»

Irene Caserras té 53 anys i va ser vestidora de plens durant més de dues dècades. Va començar quan va decidir demanar a Josep Freixa, Nyaco, un històric de la comparsa i la festa, si el podia ajudar. «I em va dir que sí». Va començar «fent carotes» i, posteriorment, a lligar fuets. Fins que un dia el llavors cap de colla Ramon Sobrevies li va dir que ja podia ajudar a vestir plens a la festa. «Va ser així de fàcil». Va formar tàndem amb Josep Freixa durant més de dues dècades.

Va treballar de valent i recorda que els vestidors, «la Patum, no la veiem perquè estem treballanr». Va arribar un moment que Josep Freixa volia plegar i va proposar que Irene Caserras fos la titular substituint-lo. No va ser possible Es va fer una reunió per debatre si Caserras podia ser titular i «vaig tenir tres vots a favor» dels 22 i, per tant, no va poder entrar. «Em van dir que podia anar a ajudar a ensenyar a algú que en sabia menys que jo!», lamenta. I, ofesa, ho va rebutjar perquè, considera, que s´havia guanyat amb la seva feina aquella plaça.

«Hi ha una cosa que es diu dignitat. Vaig dir que no ho faria i vaig marxar», no recorda bé la data. Ni li van donar explicacions de per què no l´hi volien ni les va demanar a ningú, ni tan sols al seu mestre, «penso que tampoc va ser agradable per a ell aquella situació».

No l´ha sorprès la crisi actual, «havia d´arribar. No es pot funcionar d´aquesta manera. M´ha estra-nyat que sortís a la llum però no em sorprèn perquè quan una cosa funciona a dit acaba caient». Desitja que aquesta crisi serveixi per solucionar problemes endèmics. I creu que l´Ajuntamet «s´hi ha de ficar, no pot permetre» situacions injustes al voltant de la festa.

Entre els 22 titulars de la colla de plens i maces no hi ha cap dona. De 82 persones que l´any 2000 formaven part de la plantilla oficial de les diferents comparses de la festa, 4 eren dones. El 2010 (les xifres s´actualitzen cada dècada) n´eren 6.

Carta del president del patronat del 2011 a Roger Cortina