L'alcaldessa de Berga Montse Venturós ha fet una crida per tal que els ciutadans s'inscriguin en el cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil Espanyola. Aquestes a dades són imprescindibles per seguir la pista d'aquelles persones que van ser víctimes durant el conflicte bèl·lic i, obtenir mostres d'ADN dels seus familiars que haurien de permetre identificar-les quan s'exhumin fosses. La memòria genètica serà un dels àmbits en que enguany se centrarà la segona edició de les jornades de memòria històrica que promou el consistori berguedà amb la col·laboració de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, l'Arxiu Comarcal, Òmnium Cultural que enguany s'ha afegit a aquesta activitat, l'Ambit de Recerques del Berguedà i el Memorial Democràtic del Berguedà. Les jornades s'han presentat aquest dimecres al consistori berguedà.
Les jornades es desenvoluparan durant tres caps de setmana. El primer l'11 de febrer estarà dedicat a la memòria política social del franquisme i comptarà amb una xerrada que analitzarà la vessant repressiva del règims a cura dels historiadors Javier Rodrigo, Aram Montfort i Ignasi Hierro. El segon cap de setmana d'activitats estarà dedicat a la memòria oral. Dues berguedanes nascudes el 1923 Natàlia Porta i Ramona Caldereri, explicaran el 19 de febrer , a les 6 de la tarda, al Casino, com va ser l'entrada de el tropes franquistes a la ciutat i com van viure quaranta anys en un règim dictatorial.
El darrer cap de setmana estarà dedicat a la memòria genètica. Tècnics de la Generalitat faran estada a Berga,el 3 de març a les 6 de la tarda al Casino, per explicar el programa d'identificació genètica, informant del formulari que cal omplir si es tenen persones desaparegudes de la guerra civil o se'n té informació. L'alcaldessa ha explicat que en el seu dia es preveu que el Govern pugui fer les proves per recollir mostres d'ADN a Berga mateix, en aquest cas "per si mai exhumem i rescatem fosses de l'oblit" es pugui identificar els desapareguts. La dirigent ha destacar que amb aquest acte es vol "incentivar a la gent perquè s'inscrigui en aquest cens".Activitats paral·leles
A banda de les activitats esmentades es duran a terme un seguit d'activitats paral·leles. Així es repetirà una proposta que l'any passat va tenir molt ressò. Es tracta de les rutes guiades per historiadors per l'itinerari que van seguir els soldats franquistes quan van entrar a Berga el 2 de febrer del 1939 i una visita al refugi que hi ha sota el Casino. Aquestes visites es faran els dies 11 i 19 de febrer a 2/4 de 5 de la tarda.
També hi haurà una exposició anomenada Pels crims del franquisme que es podrà veure del 12 al 19 de febrer, els caps de setmana, a la sala de plens del consistori berguedà. Es tracta de l'exposició que Òmnium Cultural va presentar el passat 20 de novembre a la presó Model de Barcelona. La seva presidenta Montserrat Soler ha explicat que també s'exposarà al carrer en una data per determinar.
També es farà la projecció de dues pel.lícules: Soldados de Salamina el 12 de febrer a 2/4 de 7 i Morir a Madrid el 23 de març a 2/4 de 9 del vespre al Patronat. Finalment el 10 de març, s'escenificarà l'obra Diari d'una miliciana al Teatre Municipal a 2/4 de 10 de la nit.
Les jornades creixen
La segona edició de les jornades de recuperació de la memòria històrica de Berga creixen. Enguany hi ha més activitats i durant més dies i també hi ha una nova entitat que s'ha afegit a les que ja participaven en la comissió municipal de memòria històrica de Berga. L'alcaldessa els ha volgut agrair la feina i ha explicat que les activitats e s'han el febrer perquè é d'un mes amb càrrega simbòlica ja que va ser quan van entrar-hi les tropes nacionals però ha matissat que la comissió treballa tot l'any. En aquest sentit ha convidat a integrar-s'hi a entitats i particulars que treballen en aquest àmbit no només de la ciutat sinó de la comarca per treballar plegats.
Esclaus del franquisme
I és que malgrat que han passat 78 anys d'ençà del final de la guerra civil encara hi ha molta feina per fer. Feina de localització de fosses comunes "a Berga ja en tenim més de localitzades de les que apareixen en el mapa de la Generalitat" ha indicat la batllessa, que ha reiterat que al govern local "ens agradari exhumar" però que no ho podran fer fins que la Generalitat desplegui el seu programa. Feina de recerca sobre el paper dels lluitadors antifranquistes o el de les dones en el conflicte. O també sobre un aspecte encara molt desconegut com és és el del esclaus del franquisme. L'historiador i responsable del Memorial Democràtica Ignasi Hierro ha explicat que a la comarca "sabem de diferents de batallons d presoners " republicans que van haver de treballar com a mà d'obra forçada per fer obres com la carretera de Sant Vicenç del Rus fins a la Tossa, entre d'altres.
