Els col·lectius llibertaris del Centre d'Estudis Josep Ester i Bor-ràs i l'Ateneu Columna Terra i Llibertat van rebatejar, ahir a Berga, la plaça de Sant Ramon amb el nom del maqui berguedà Ramon Vila i Capdevila, Caracremada, sense que la Policia Local hi intervingués. Els agents van arribar a la plaça escollida pels anarquistes quan membres de l'entitat ja havien penjat la nova placa just a sota de l'oficial i es van quedar a observar l'acte des d'una certa distància. CiU havia demanat a la CUP en l'últim ple que evités més duplicitat de plaques als carrers, però l'acte va desenvolupar-se sense interrupcions amb una trentena d'assistents.

Amb aquesta nova acció els anarquistes reivindiquen la figura de Ramon Vila, com ho van fer anteriorment amb Marcel·lí Massana i Alfonsina Bueno, que comparteixen carrers amb mossèn Huch i mossèn Espelt des del novembre.

El col·lectiu fa anys que reclama el canvi al nomenclàtor. La polèmica sobre els noms als carrers de Berga va esclatar el 2016 quan les entitats anarquistes van retirar dues plaques de mossens i va tornar a prendre força quan el maig van encetar la campanya «Recuperem la memòria, recuperem els carrers», que fins ara s'ha materialitzat en la duplicitat de plaques a tres vials de la ciutat. De moment no s'ha resolt cap dels expedients oberts per la Policia Local.

«Els carrers de Berga homenatgen cacics, sants, capellans i homes d'ordre en general perquè són l'expressió d'un ordre social concret», van reiterar ahir els anarquistes. Per a ells, el nomenclàtor «no és una qüestió atzarosa, sinó exclusivament política».

Just després de la lectura d'un manifest, en què les entitats llibertàries van insistir en la voluntat d'homenatjar els berguedans «volgudament oblidats», ahir van intervenir Ricard Vargas, del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), company de Salvador Puig Antich en la joventut, i guionista i codirector de la sèrie Els maquis a Catalunya, i Jann-Marc Rouillan, exmembre del MIL i escriptor. Ambdós van posar l'accent en la figura de Vila, últim maqui català i col·laborador de la resistència francesa contra els nazis.

Josep Cara, membre del Centre d'Estudis Josep Ester i Borràs, va comentar a Regió7 que cap dels governs de la ciutat ha respost mai les peticions del col·lectiu per als carrers ,malgrat que «un pot pensar que la CUP, i especialment Montse Venturós», hagin de ser «més sensibles amb la qüestió».