De nines per al sexe n'hi ha al mercat i cada dia són models més semblants a persones de veritat, per les formes, les faccions o el tipus de silicona que s'usa, però el que fins ara no hi ha al mercat és una nina sensible, que reaccioni quan sent unes mans que l'acaronen i que respongui a aquests estímuls amb comentaris que demanen continuar la relació fins a l'orgasme o que poden reclamar més sensibilitat i menys barroeria. Qui ha desenvolupat sensibilitat i el primer cervell és Sergi Santos, un científic de 38 anys, especialitzat en nanotecnologia i estudi de materials, nascut a Guardiola de Berguedà i que va passar la joventut a Manresa. La seva primera creació es diu Samantha.
Fa pocs dies, quan la seva casa de Rubí ja estava plena de nines, a Santos el va sorprendre que a Barcelona s'hagués creat el primer prostíbul amb nines. Havia estat treballant intensament per desenvolupar el seu prototip i la notícia donava a conèixer la seva nina sexual (o similar). Vaja, la seva no, un model de cos semblant però sense la incorporació de la robòtica, que ell fa quatre anys que està desenvolupant pràcticament en solitari. Ara ja ho té a punt. La Samantha ja seu al sofà de casa seva.
La nina de Santos pot ser un objecte sexual, però la pretensió del seu creador va més enllà d'aquests jocs. Està convençut que la seva Samantha és l'inici d'una cursa de desenvolupament tecnològic que farà que aquests robots puguin acabar sent un element de companyia en una llar. «La meva tieta em comenta si es pot crear una nina que cuini. I jo li dic que sí. És una qüestió de preu».
La Samantha està pensada per al sexe. No cal enganyar a ningú. Però no tant per a prostíbuls. Santos la veu més de companya, i el seu esforç és en fer-la cada dia més semblant a una persona.
El que ha fet Sergi Santos és aplicar-li un cervell (i li col·loca al cap) perquè parli, perquè reconegui la sensibilitat, perquè respongui a l'estimulació i perquè recordi el que ha passat de manera que, progressivament, es vagi adaptant al company de viatge.
Ha repartit sensors per bona part del cos d'aquestes nines de silicona que ell compra a la Xina i ha aconseguit que arrbin a l'orgasme. Ha creat uns algoritmes per donar les respostes el més semblant possible a la conducta humana, i per arribar-hi ha tingut en compte els seus coneixements en diferents ciències per poder fer éssers que responguin no només a la part més fisiològica, sinó també a la psicològica, amb emotivitat i sensbilitat. Els algoritmes generats no tenen una mateixa rutina, amb la qual cosa Samantha ofereix respostes diferents en segons quins moments o depèn d'on noti les carícies.
La nina de Santos està a la venda per Internet a partir d'avui. Els primers exemplars poden tenir un cost al voltant dels 5.000 euros, però ja té una versió més econòmica a punt i en pot tenir una de més sofisticada.
Ha creat la seva pròpia empresa, una pàgina web (syntheaamatus.com), un vídeo a youtube i inicia un procés de difusió del seu invent. N'hi ha alguns precedents als Estats Units, però Santos entén que fa un salt endavant.
El que passi a partir d'ara amb les aplicacions robòtiques, segons Santos, és una qüestió de desenvolupament tecnològic i temps. En 25 anys, segons el creador berguedà, els canvis en aquests moments seran espectaculars. Samantha té encara molt terreny per anar creixent.
