Pagar multes i judicis per agressió. És la situació desesperant que han d’afrontar les famílies que, com la del jove que va agredir una parella homosexual a Berga, tenen un fill amb una conducta agressiva derivada d’un trastorn mental i el consum de drogues i alcohol. Joves que protagonitzen agressions i tenen un comportament violent i que no són conscients que tenen un trastorn. Psiquiatres i psicòlegs reconeixen el calvari pel qual passen les famílies, que veuen com els joves cauen en un pou, i asseguren que la resposta mèdica és complicada perquè no volen rebre cap tractament.

El comportament agressiu de moltes d’aquestes persones és conseqüència d’una patologia dual, és a dir: la combinació d’un trastorn psicològic i el consum de drogues. Moltes de les persones que ho pateixen no reconeixen que tenen una patologia. I aquest és el primer problema. Pere Bonet, director de la divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia, planteja la qüestió des d’un punt de vista legal. «El metge no pot ingressar un pacient contra la seva voluntat. Només es podria fer amb un ordre judicial. La qüestió és que encara no hi ha cap legislació sobre la problemàtica. S’hauria de fer un tractament sense ingressar-lo, ambulatòriament, i aquí amb els afectats no ens hem acabat d’entendre perquè encara que les famílies ens ho demanin, nosaltres no podem fer-hi res si el pacient no vol rebre l’atenció».

Per a Bonet -que vol deixar clar que parla com a expert en la qüestió i no coneix el jove agressor de Berga-, la solució ideal seria «poder oferir un tractament ambulatori involuntari amb una visita cada sis mesos», perquè «l’ingrés puntual tampoc no és una solució, ja que són trastorns que requereixen un seguiment llarg».

Per la seva banda, el psicòleg berguedà Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7 i especialista en conducta juvenil i drogodependències, assegura que «no hi ha recursos per donar la resposta ideal davant les patologies duals». Per a Royo, hi hauria d’haver centres especialitzats. «Les persones que són ingressadess contra la seva voluntat en un centre psiquiàtric hi són perquè han estat denunciats pels seus pares i al darrere hi ha casos d’agressió als progenitors. Si els pares han arribat a interposar una denúncia als fills és perquè els fets són greus. El 2015, i en el conjunt de l’estat espanyol, es van interposar 5.000 denúncies de pares contra els seus fills per agressió i es calcula que aquesta xifra és només el 10% del total», emfatitza Royo. El psicòleg berguedà reconeix que quan els fills ja són majors d’edat, els pares perden encara més el control de la situació.

Tot i les xifres de denúncies que ofereix Royo, el responsable de Salut Mental d’Althaia assegura que no és un trastorn i una conducta molt estesa, i que menys de l’1% dels pacients que són atesos en el centre hospitalari en què treballa per qüestions relacionades amb la salut mental tenen un perfil com la del jove berguedà.

En tot cas, sí que és un tràngol pel qual passen famílies que tenen un fill amb problemes greus de conducta i per aquest motiu ha vist la llum l’Associació de Familiars de Trastorns de Conducta (Afatrac), que aglutina una trentena de famílies que viuen aquesta situació. L’entitat planteja canvis en l’àmbit legislatiu perquè els afectats rebin l’atenció adequada i, de fet, el conseller de Salut, Toni Comín, va dir en la seva visita a Berga dimecres que «cal enfortir la xarxa de salut mental» per tractar aquests problemes en el sistema sanitari abans que tinguin conseqüències penals.