La matinada de diumenge, malauradament, Berga va ser el trist escenari de l´agressió a dos joves que s´estaven fent un petó davant de les portes d´una discoteca. A causa d´això, dilluns passat vam ser el centre d´atenció mediàtica en acollir una de les concentracions contra l´homofòbia més concorregudes que s´han viscut mai en aquest país. Un cop passada tota l´agitació i l´enrenou, crec que ens pertoca a tots i a totes fer-ne una reflexió calmada i serena.

Primer de tot, hem d´estar molt contents i orgullosos de la resposta que ha tingut Berga. La nostra ciutat ha dit ben alt que vol els carrers lliures d´homofòbia. Veure la plaça de Sant Pere ahir plena altra vegada, aquest cop amb banderes irisades i cartells amb missatges que ens deien que estimar ens fa lliures i que ho hem de fer com, on i amb qui vulguem, ens ha de fer sentir molt afortunats d´aquesta ciutat.

Però no podem fer només una lectura superficial del que va passar aquella nit. No podem quedar-nos només amb el fet desencadenant de l´agressió: el petó entre els dos joves. També ens hem de centrar en el que hi ha darrere d´aquesta actuació. Per què un fet tan inofensiu o tan insignificant com un petó pot arribar a despertar tanta agressivitat? Hi ha un altre tema de fons i no és pas l´homofòbia. I, certament, aquest tema de fons el tenim oblidat.

Cal que ens preguntem quins aspectes biològics, psicològics o socials s´han vist alterats en la vida d´aquests joves perquè avui estiguem parlant d´aquest malaurat fet. És evident que no tenim realment uns bons mecanismes de prevenció, d´atenció, de detecció ni d´actuació cap a totes aquelles situacions que poden acabar generant un fet com el que va passar diumenge.

És bàsic i imprescindible que també tinguem en compte aquest factor i no el passem de llarg. No n´exculpo ningú. Només encaro la feina cap a un altre sentit més ampli i profund.

Perquè construir una societat més igualitària vol dir que ningú, absolutament ningú, se senti empresonat enlloc, ni empresonat per ell mateix. Que ningú arribi a sentir tanta pressió que reaccioni als seus desacords -siguin justos o no ho siguin- amb aquests tipus de respostes. Falten espais d´atenció per a la contenció d´aquestes situacions que per a alguns acaben amb agressivitat. Perquè és just això el que ha passat: una olla de pressió que ha explotat perquè ningú no ha estat capaç d´apagar el foc i donar resposta a aquest vapor que sortia. I, malauradament, en la nostra societat, moltes persones estan sotmeses a aquesta pressió. En diferents nivells i amb diferents respostes, sí. Però cal ser-ne conscients, centrar l´atenció i dedicar els recursos necessaris que provoquin un canvi a la llavor que creix, no només a l´amarg fruit.