Ara ja fa uns quants anys, ningú entenia la Pasqua sense les caramelles. Avui, aquesta tradició ha passat a un segon pla, i bona part dels berguedans hi mostren ben poc interès. Les caramelles a la nostra comarca no estan, doncs, en el seu millor moment, i bona part dels grups han de fer mans i mànigues per resistir. El cas més evident és el de Guardiola de Berguedà, on van perillar seriosament les cantades d’aquest any, però finalment s’han aconseguit reunir els cantaires suficients. A Puig-reig o Berga també es viuen amb més problemes que no pas intensitat, sobretot respecte de fa uns anys. D’altra banda, en pobles com Gironella o Casserres, o fins i tot Avià, mantenen una bona salut i segueixen en la bona línia dels darrers anys.
Entre els problemes que se’ls presenten, els cantaires destaquen, per sobre de tot, la manca de gent, ja sigui perquè tenen altres prioritats -com fer vacances- aquestes dates, per la manca de compromís o per la falta d’interès. «La gent i els seus hàbits han canviat», assegura Xavier Llobet, de les caramelles d’Avià. Tot i així, la tendència no és a la baixa, sinó que hi ha cert estancament pel que fa a participants, excepte casos com el de Guardiola, on, per exemple, ja es van ajuntar les corals infantil i adulta.
La majoria, però, coincideix que, tot i tenir un origen religiós, avui, les caramelles no són vistes com cantades litúrgiques, sinó que han esdevingut un artefacte cultural i un element de la cultura popular. Com afirma Maria Àngels Pons, directora d’El Coro de Berga, les seves peces tenen «ben poc» de peça religiosa, més aviat són «un cant a la primavera». Tot i així, Xavier Llobet diu que, si bé se n’ha de potenciar el caràcter popular, sí que tenen un pretext religiós. «Dir que les caramelles no són una música religiosa o sobre un fet religiós no és veritat».
Un cas especial és el de Casser-res, amb la seva trobada de caramelles, «un puntal al Berguedà i a Catalunya», segons el president de la Coral Sant Bartomeu de Casserres, Enric Genescà. Per això, diu, troba a faltar el suport d’altres grups caramellaires. «Seria lògic que, si fan caramelles al seu poble, també anessin als del voltant. És llastimós. Tots som cultura», critica. Genescà lamenta que hi vagi gent de Montmajor, l’Espunyola o Vilada, a més d’altres llocs de Catalunya, mentre que de Berga no n’hi van. «Anem malament si els mateixos berguedans no donen suport a la comarca, quan bé que la comarca dóna suport a la Patum», critica.
Les peces continuen sent els valsos i les sardanes, però els dar-rers anys s’hi han introduït algunes havaneres; res d’això ha fet revifar l’atractiu de l’esdeveniment. Aquest any destaquen les obres en honor a Ramon Noguera, en el segon any de caramelles després de la seva mort, que faran a Puig-reig, on havia sigut director, però també a Avià o Gironella.
La importància de la tradició
Els grups del Berguedà són conscients de les dificultats de resistir any rere any, però consideren que tenen un valor molt especial. D’una banda, «per divertir-se, trobar-se un cop l’any i passar una estona, fer amics i fer caliu», com explica Maria Àngels Pons, d’El Coro de Berga. També en aquest sentit, Xavier Llobet, d’Avià, destaca «el fet popular d’unir-se com a poble i com a comunitat, cosa que és molt important en una societat com l’actual, on puguem resistir com a poble».
Hi ha, alhora, un altre motiu essencial, que és el de la tradició i la identitat. «És entranyable», assegura Joan Alsina, de Gironella, fins al punt que «et fa deixar d’anar de vacances, encara que emprenyi», afegeix. En aquest sentit, des de Puig-reig, Maria Rosa Riera diu que «Catalunya és un poble acollidor, molt plural, i hem de mantenir les nostres tradicions perquè no ens ofeguin les de fora». En el cas de Puig-reig, a més, les caramelles van ser una font d’ingressos per a la Coral, en el seu inici, mentre que ara ho són per causes benèfiques, ja que és Mans Unides qui passa la barretina. En altres pobles, afegeixen més motius. «Són una festa prèvia a la truitada, i no pot haver-hi truitada sense les caramelles», explica l’alcalde de Guardiola de Berguedà, Josep Lara. Tenint en compte el cas crític del poble, afegeix que «passades les caramelles haurem de fer una reflexió interna profunda i decidir cap on van les coses. Potser, amb cançons més lúdiques i festives o traient l’etiqueta de tradicional, que a la gent li fa mandra, i fer més un format de festa popular» diu.
