Amb una actitud incansable de superació, Xavier Caballol ha fet realitat un dels seus somnis. El berguedà de 46 anys ha superat una de les competicions més dures en el terreny de la bicicleta de muntanya: més de 600 quilòmetres pels deserts del Marroc. Acabar la Titan Desert ha estat un repte per a ell. Caballol va perdre una cama fa deu anys i, des de llavors, ha lluitat per fer tot el que creu que està a les seves mans.

El món de l´enduro era una de les seves grans aficions. Després de l´accident que va comportar-li l´amputació d´una cama, «i de molt temps parat, que només feia que menjar», va tenir clar que volia tornar a fer esport. «Tenia una bicicleta al garatge i, sense dir res a ningú, vaig agafar-la per provar què podia fer», explica. Després de molt insistir-hi va comprovar que podia pedalar amb una cama. «Només calia agafar tècnica i entrenar-me molt més», afegeix.

El 2010 va començar a competir a escala nacional amb l´equip Genesis realitzant proves de pista i de carretera de ciclisme adaptat. Més endavant en volia més, nous objectius, i va entrar al món de les rutes cicloturístiques amb més quilòmetres. El darrer repte?, «la bestiesa de la Titan», bromeja. «Feia anys que m´ho mirava, i el desembre em van dir que teníem l´oportunitat de participar-hi amb els meus companys de Genesis i amb el patrocini de Cofidis», relata. Assegura que va preparar-se molt bé físicament, «però també mentalment, perquè és una prova molt dura on, a part de córrer, t´has d´adaptar a l´entorn i als imprevistos que puguin sorgir». Amb el seu equip va aconseguir superar a temps totes les etapes menys una, lluitant contra els desajustos de darrera hora «i caminant més quilòmetres dels que teníem previst per les característiques del terreny i la impossibilitat de fer-ho dalt de la bicicleta». Caballol hi tornaria «amb els ulls tancats», perquè assegura que «ha estat una experiència única, de patiment, però molt satisfactòria». Una vivència que té clar que no hauria estat possible sense totes les persones que li han donat suport, especialment la família.

Al seu calaix de somnis, encara té pendent poder participar en uns jocs paralímpics. És conscient, però, que és un repte «molt complicat» per la impossibilitat de dedicar-se únicament a l´entrenament. «Treballo 8 hores de mecànic, tinc dona i una filla petita i no puc entrenar-me tot el dia», remarca. De totes maneres, sí que veu factible poder repetir «aventures» com la de la Titan Desert.

El berguedà és molt discret i considera que el que fa no és extraordinari. «Ho trobo una cosa molt normal, tot i que per a la resta de persones, quan em coneixen, és molt impactant». Caballol és conscient de les mancances que té, però també de les oportunitats. «A la vida cal provar-ho tot, i fer el que sigui possible fer», diu, «i més si és un repte que et motiva». El seu, és pedalar sense parar per la vida.