La història de l'actual edifici de l'Hospital Sant Bernabé és un compendi d'esforç i tenacitat de la societat berguedana. Aquest immoble es va començar a construiir el 1940 amb la dictadura i no es va poder inaugurar fins al 2 d'agost del 1981, ja amb la democràcia. Aquest va ser el primer centre hospitalari que va inaugurar la recuperada Generalitat. L'edifici que va costar 400 milions de pessetes de l'època, el va pagar amb un gran esforç econòmic el primer ajuntament democràtic berguedà.

El model de governança triat, un organisme autònom administratiu en forma de patronat municipal, no va ser una casualitat. A final del 1980, els responsables del centre sanitari van aprovar uns estatuts pels quals l'hospital passava a regir-se per una junta presidida per l'alcalde i formada pel rector de la ciutat, representants del consistori, dels veïns i de l'equip directiu del centre.

En el seu dia, per l'important esforç que havia suposat per a un ajuntament petit com el berguedà aixecar el centre sanitari, es va escollir aquest model perquè l'edifici de l'hospital no pogués ser embargat. I és que els béns municipals són imbargables i inalienables.

L'edifici actual de l'hospital es va inaugurar el 2 d'agost de l'any 1981. Va ser el primer hospital que va estrenar la Generalitat recuperada. Es va pagar amb els diners aconseguits pel consistori i sense aportacions del Govern català, tal com ha explicat a aquest diari en diferents ocasions l'aleshores alcalde, Jaume Farguell.

L'immoble es va començar a concebre a la dècada dels 40 del segle passat. Es va alçar una estructura que va quedar inacabada i abandonada. El projecte es va reactivar a final de la dictadura, quan l'alcalde Josep Noguera va encarregar a l'arquitecte Ramon Masferrer uns nous plànols per passar dels 60 llits del moment a 250. Però fins a la democràcia aquest equipament no es va poder acabar i posar en servei. Les plantes del nou hospital es van anar obrint progressivament. Els primers pacients s'hi van traslladar del vell a partir del 20 de juliol del 1981. L'activitat sanitària es va mantenir als dos edificis un cop inaugurat el nou perquè encara funcionava la sala d'operacions de l'hospital vell. El nou centre va permetre abandonar les obsoletes dependències de l'hospital vell.

Després de la seva construcció, probablement la inversió més important en el terreny econòmic que s'hagi fet al centre sigui el de la seva ampliació. S'hi ha invertit 6,7 milions d'euros i aquest esforç econòmic no ha acabat de donar els fruits esperats. Del nou immoble, l'abril del 2015, un mes abans de les eleccions municipal es va posar en marxa la planta de recuperació, una vella reivindicació.

El 2014 el centre va ser objecte d'un encès debat polític (com ho ha estat en altres ocasions al llarg de la seva història). En aquell moment el motiu va ser la decisió del patronat de canviar la seva fórmula jurídica i passar a dependre d'una fundació privada sense ànim de lucre. Es va crear una plataforma en defensa de la sanitat pública al Berguedà i els seus promotors van lliurar al Parlament 10.400 signatures de persones que demanaven que el departament de Salut assumís la gestió de l'hospital berguedà.