Com es recull l'atxa ( Cephalaria leucanta) amb la qual es confeccionen les falles, les torxes vegetals que la vígilia de Nadal es cremen a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola? Com s'elaboren? Són iguals? On s'encenen? Quins ritus amaga aquesta festa que gaudeix del reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l'1 de desembre del 2015? Aquests i altres interrogants tenen la seva resposta en el llibre Fia-faia. La festa de falles nadalenca, considerat el primer sobre la matèria, ja que fins ara només s'han editat treballs o fullets. La publicació es presenta avui, a 2/4 de 6 de la tarda, al Local Municipal de Sant Julià de Cerdanyola, i a les 8, al Casal de la Vila de Bagà. Hi participarà l'escriptor Albert Villaró.

En són els autors Xavier Pedrals (Bagà, 1956), historiador i director de l'Arxiu Comarcal de Berga, i el fotògraf berguedà Manel Escobet (1954), que ha fet una selecció de 90 fotografies que il·lustren els textos .

La publicació l'han impulsat els ajuntaments de Bagà i Sant Julià amb el paraigua econòmic de la Diputació de Barcelona, i ha estat editat per Farell. Se n'han imprès 700 exemplars, que ja es poden trobar a les llibreries.

A través de 122 pàgines, Xavier Pedrals, historiador, fill de Bagà i acreditat fallaire, explica tot allò que cal saber per conèixer la festa d'una forma amena però documentada. «La idea era que el llibre fos una mena de guia, senzill però rigorós», com a complement d'un treball que ell mateix va publicar fa 10 anys.

L'obra es divideix en tres parts. En la primera s'explica com és la celebració avui dia i les diferents etapes que té: des dels preparatius (la recollida de l'herba, la confecció de falles i com s'assequen) a què passa el dia de la celebració, des de la trobada dels fallaires a la pujada als turons, la baixada, la rebuda, la crema general a Bagà i Sant Julià, la dansa i l'àpat final; una segona que explica l'origen de la festa i posa el focus en cadascun dels localismes propis de Bagà i de Sant Julià, i la història de la festa des dels seus orígens, al segle XIX, fins a les propostes renovadores que es van fer l'any 2001 per tal de donar vigor a una festa que havia anat perdent consistència. El 2001 es va fer la baixada de falles; el 2002 s'hi va incorporar la música i la dansa, obra de la música berguedana Neus Simón; el 2003 es va afegir a la festa un toc de corn per convocar els fallaires i es va crear un premi de fotografia. Des del 2001 fins a l'actualitat, la celebració ha viscut la seva època més esplendorosa, que va arribar al seu punt culminant amb la declaració com a Patrimoni de la Humanitat el 2015. El 2010 ja havia aconseguit el màxim reconeixement que una festa pot rebre a Catalunya: ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional.

Una altra part del llibre és un petit vocabulari de la festa.