Pep Canudas Rovira (Berga, 1953) va ser un dels primers metges que va entrar a treballar a l'actual edifici de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé, estrenat el 2 d'agost del 1981. Metge anestesista molt conegut, entre d'altres, pel seu activisme social, actualment presideix el comitè d'empresa.

En cinc dies s'ha anunciat que el Govern assumirà la gestió de l'Hospital Sant Bernabé, s'ha aprovat per ple i s'ha signat el document per crear l'empresa pública de la Generalitat que ho ha de fer el 2018. Es resol així una vella assignatura pendent. Semblava impossible. Com ho valoren?

El comitè d'empresa i els treballadors en fem una valoració molt positiva. Com diu, això era impensable fa dos anys enrere. Quan estàvem lluitant a la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Berguedà, la Generalitat es negava no ja a agafar l'hospital al 100% sinó a fer un consorci que se li demanava i amb una implicació del 51%.Això era impossible en l'època del conseller Boi Ruiz. I per tant que s'hagi assolit ara, ha estat una grata sorpresa. Amb la gestió en mans de la Generalitat ens ha tocat el primer premi de la loteria, aquesta opció és la millor.

Per què?

El comitè sempre havia valorat que la fórmula tradicional que s'havia portat fins ara en funció del color polític de l'Ajuntament poso un gerent o un altre ja no servia. Si l'Ajuntament era socialista hi posaven un gerent del Consorci, si era convergent un de la patronal de la Unió Catalana d'Hospitals. Això ha durat fins avui. Aquesta fórmula ja ho valia. Per a l'hospital canviar de gerent ens aportava molt poc de millora. El que importava era tenir un nou gestor amb un poder econòmic per resoldre els problemes. Per això el CAT Salut és la solució.

Per què és tan important que la Generalitat assumeixi la gestió del Sant Bernabé?

Perquè entra un nou gestor i esperem que hi hagi uns canvis quant a organigrama. Crec que fan falta després d'aquests anys. Hem d'aprofitar aquest moment perquè es produeixin canvis.

Com creu que beneficiarà els treballadors aquesta mesura?

Econòmicament no ens beneficarà gens perquè tindrem el mateix conveni. Però sí que repercutirà en la viablitat del futur de l'hospital. I també, esperem, pel que fa a inversions. L'hospital necessita unes inversions que són urgents i que fa més de dos anys que demanem i no arriben.

Quines són?

Un TAC, una torre de cirurgia laparoscòpica i una nova taula de quiròfan perquè se n'ha espatllat una i la que fem servir és molt precària. I molts altres coses. Però aquestes tres el comitè les ha portat al patronat de l'hospital, al Consell Comarcal i al conseller Antoni Comín. Esperem que siguin prioritàries perquè són absolutament necessàries per treballar en millors condicions a quiròfan. Penso que els treballadors guanyarem en estabilitat, en governança i pel que fa al futur de l'empresa. I esperem que ara es puguin fer un mínim d'inversions que no hi hagut en els últims vuit anys.

I els usuaris, com ho notaran, que l'hospital el gestionarà la Generalitat directament?

Potser d'entrada no es veuran grans canvis. Sí que s'han de recuperar algunes coses perdudes que ha notat la població. Hem perdut el servei d'urologia i la solució que hi han posat d'una aliança amb Althaia és molt precària i no funciona. Era un servei de 24 hores al dia els 5 dies de la setmana. És un servei que necessita una part molt important de la població i que en aquest moments es veuen obligats, per fer les intervencions, a desplaçar-se a Manresa. Potser recuperarem coses que teníem abans com guàrdies presencials que han passat a ser localitzades. Això ha comportat una disminució de la qualitat. Podrem recuperar coses que teníem abans perquè tindrem més seguretat econòmica.

Què passarà amb el deute de l'hospital?

Entenc que la nova empresa vulgui començar de zero i que el deute històric el segueixi tenint l'Ajuntament com ha passat fins ara. Aquest és un deute que no s'ha pagat mai ni s'ha exigit i que quedarà allà on era, això no ha de ser cap problema.

Que la gestió de l'hospital passi a mans de la Generalitat ha de suposar canviar o aprimar les seves estructures de direcció?

Crec que n'hi ha d'haver dins del comitè de direcció i en comandaments intermedis. Hi ha gent que té 65 anys i està ocupant càrrecs de responsabilitat de tota la vida. S'ha de deixar passar gent jove. Que no et vols jubilar? Perfecte, però cal gent jove que aporti nous coneixements, que es fixi nous reptes, amb noves ganes de treballar. Si no hi hagués canvis, el personal es desanimaria i amb raó. Ho hem d'aprofitar: els canvis són bons, l'immobilisme que tenim ara suposa un desgast psicològic, crea una manca de motivació, no genera esperances als treballadors. Això és importantíssim en una empresa: que la direcció sàpiga il·lusionar els treballadors. I en aquests moments això no passa.

Tot i que l'hospital és l'empresa pública amb més treballadors de la comarca, en general, es coneixen poc les dinàmiques del centre, què hi passa?

Normalment quan surt la problemàtica de l'hospital? Quan el comitè treu problemes a la llum pública. La direcció és poc comunicativa. Penso que estaria bé utilitzar els mitjans per explicar millores o per dir que tenim un problema i no ens en sortim. Crec que falta comunicació de la direcció cap als mitjans. És important que la població sàpiga què passa a l'hospital.

Vostè va ser un dels metges que el 1981 va fer el trasllat físicament de l'hospital vell al nou.

Amb el doctor Lluís Ballús, amb un Land Rover que teníem vam traslladar el quiròfan. Aleshores èrem un grup de gent que teníem molta il·lusió. Havíem acabat d'estudiar i estrenàvem l'hospital. Hi va haver uns mesos que cobràvem el sou però les guàrdies no, les fèiem gratis per la il·lusió que hi havia. El meu primer sou a Berga va ser de 90.000 pessetes.

En aquell moment la fórmula de governança d'un patronat municipal no es percebia com un entrebanc, com una mena d'espasa de Dàmocles en la qual s'ha acabat convertint

No, però han passat gairebé 40 anys. La major part dels hospitals depenien d'ordes religiosos i d'ajuntaments. L'estructura empresarial del món sanitari era molt diferent.

En aquell moment es va optar per aquest model perquè fer l'edifici va costar sang, suor i llàgrimes i crear un organisme autònom, el de patronat, garantia que l'edifici quedés en mans de l'Ajuntament.

[Riu]. També ha canviat molt el model sanitari. Llavors érem quatre i les contractacions eren molt més petites. No sé amb quants treballadors vam començar però ara en som 300 i això es converteix en un problema oimés per a un ajuntament. Però en aquell moment no: va ser un èxit fer l'hospital. I es va haver de lluitar molt. Va ser un canvi brutal passar de l'hospital vell al nou: va ser com anar d'un 600 a un Mercedes.

Creu que es desencallarà la posada en servei dels espais pendents de l'edifici nou?

El problema és que tenim un edifici nou amb uns metres on no es fa res i, en canvi, hem de fer una ampliació urgent del servei d'Urgències perquè allà no s'hi cap. És una paradoxa.