És molt poc usual veure regalimar petroli de la roca. Per això la mina de Riutort no només crida l'atenció dels visitants sinó també dels científics. Tal com ja va informar aquest diari al seu moment, la Universitat de Barcelona hi ha trobat l'indret ideal per estudiar la biodegradació del petroli, una tasca dirigida pel professor de geoquímica Albert Permanyer. L'antiga explotació guardiolenca presenta unes condicions úniques per analitzar aquest fenomen, originat per un bacteri que podria ser utilitzat en casos de vessament del cru. La mina també rep la visita d'estudiants de geologia de la UB, de la Universitat de Montpeller i també de la de Manchester, segons han confirmat fonts del gestor de les visites a l'equipament, l'empresa Dinapat.

L'explotació de l'oli mineral de Riutort es va iniciar el 1905 a cura de la societat Compañía Minera de Riutort, dels francesos JulesLeon Claviez i Grosselet i Philipp Petit Brice. Per això aquesta mina se la coneixia popularment com la mina dels francesos. Un any més tard van demanar una ampliació de les concessions. El petroli era per fabricar asfalt, betum i derivats per greixar màquines o bé calafatar vaixells com si fos pega, ja que era i és un hidrocarbur molt biodegradat, de baixa qualitat, tal com recullen les anàlisis. L'activitat va acabar poc després del 1911 perquè no era rendible. Amb tot, per la guerra civil, la Generalitat de Catalunya va voler tornar a explotar la mina. I es va tancar el 1938 exactament pel mateix motiu que el primer cop: la manca de rendiment. Hi van treballar una desena de persones.

El 2004 es va obrir al públic. La inversió de 60.000 euros va servir per poder visitar 230 metres de galeries d'un total de 340. La boca de la mina consta d'una galeria principal de 133 metres de longitud i de diverses galeries transversals de 73 i 67 metres.