Ala tardor del 1981 una colla de persones ens vam aplegar entorn d'un projecte cultural que va néixer amb el nom d'Àmbit de Recerques del Berguedà.

La idea, convertida en projecte i el projecte en realitat, té noms i cognoms: Ramon Viladés i Llorens. Es tractava de construir plegats un centre d'estudis com els que feia una colla d'anys neixien en diferents comarques de Catalunya i dels Països Catalans i que prenia com a model altres centres d'estudis comarcals. El Ramon ho veia necessari, possible, i ho va fer possible, sempre amb un objectiu molt clar i molt potent: per tota la comarca, per tot el Berguedà.

Ens hi vam trobar gent diferent, de l'Alt i del Baix Berguedà, de Berga, berguedans i berguedanes que vivien, treballaven i estudiaven fora de la comarca però que ens sentíem interpel·lats per la seva crida i per una il·lusió: consolidada la democràcia semblava que havia arribat el moment de consolidar el país amb la cultura com a puntal, i fer-ho també des del món local i comarcal. De fet, el sentiment comarcal era aleshores fort al Berguedà i el Ramon l'encomanava. De seguida ens vam adonar que necessitava d'un producte que ens permetés, de manera àgil, periòdica i amb l'objectiu de comunicar el que fèiem, com ho fèiem i amb qui ho fèiem, i va néixer la revista L'Erol, el primer número de la qual va sortir al carrer el dia de Sant Jordi del 1982. Moltes persones van coincidir que era una bona iniciativa, voluntariosa, interessant i ens van fer costat; molts pensaven també que seria una producte primaveral, que no tindria continuïtat. I la va tenir i la té: després de 35 anys i a les portes de veure la llum L'Erol 134, aquesta realitat és gràcies al Ramon.

Des d'aquell 1981 que ha cridat a continuar, a integrar més gent, a repensar els objectius, a repartir feina, a buscar nous col·laboradors, a fer gran l'entitat, a provocar el debat. Sempre atent a la necessitat de sortir puntuals, de diversificar els temes, de preparar els índexs, d'endreçar el local i el material, de fer feina d'aquella que fa que les entitats funcionin perquè sempre hi ha algú que se'n cuida, que fa memòria, que sap envoltar-se de col·laboradors.

Ara que comença una nova etapa de la seva vida que el porta a Solsona, en què deixa la rectoria d'Avià plena de llibres que formen una gran i rica biblioteca i la comarca plena de records i d'agraïments per la feina feta com a capellà i com a activista cultural, tots els que hem format i formem part d'aquesta aventura sabem que el tenim al costat per continuar treballant per la cultura de la comarca.

Ah! Ens ha fet saber que s'endú a Solsona els Erols i els llibres de l'Àmbit; li ho agraïm molt.