Els berguedans compromesos amb el procés no van fallar ahir i es van tornar a organitzar per baixar a Barcelona. No era 11 de setembre, però just dos mesos després de la manifestació de la Diada, més de 800 veïns de diferents municipis de la comarca van omplir una quinzena d'autobusos organitzats per les territorials de l'ANC i Òmnium Cultural per assistir a la convocatòria a la capital catalana.

L'objectiu era clar: demostrar que el procés independentista continua viu i demanar la llibertat dels consellers i dels representants de la societat civil empresonats.

A partir de 2/4 de 2 del migdia, el punt de trobada dels autocars començava a omplir-se, i passades les 4 de la tarda, els vehicles arribaven a Barcelona. A diferència de les manifestacions dels darrers Onze de Setembre, en aquesta ocasió no hi havia trams per a cada comarca. «No sabem exactament què haurem de fer, però serà diferent de les concentracions de la Diada», anunciava el responsable de l'autocar número 8 de Berga.

Segurament, per aquest motiu, quan el vehicle va obrir les portes, els berguedans van sortir per grupets petits i es van anar camuflant entre la multitud d'estelades. Poc després de baixar del bus, la regidora d'ERC a Berga Dolors Tous i una de les candidates del Berguedà dels republicans a la llista del 21-D, Queralt Fernàndez, van deixar clar que «cal continuar insistint perquè deixin en llibertat els presos i perquè els polítics exiliats puguin tornar». Fernàndez va definir de «vergonya» que al segle XXI «hi hagi gent tancada a la presó pels seus pensaments polítics». Com sempre, a banda dels que van decidir desplaçar-se conjuntament amb els busos organitzats, van ser molts els que van optar per anar a Barcelona amb el seu propi vehicle, sobretot famílies i grups d'amics.

Abans de començar la manifestació i durant la marxa, alguns dels berguedans assistents a la convocatòria van explicar a Regió7 per què havien decidit ser presents ahir a la tarda a la gran concentració convocada al carrer Marina. Tots ells coincidien a afirmar que tenien clar que calia ser a Barcelona una vegada més, però «aquesta vegada ja no com a catalans, sinó com a persones, perquè això que està passant no té nom. No pot ser que ens persegueixin per les idees que tenim», asseguraven la Sílvia i el seu grup d'amics.

El mateix explicaven el Miquel i la Maria Rosa, que, juntament amb el seu fill Job, van ser ahir a Barcelona. «N'estem farts i hem vingut a donar suport a totes les famílies de les persones empresonades. És l'única manera que tenim de denunciar la situació que està vivint el país», afirmaven.

Alcaldes presents

Entre la multitud, esperant que passés la capçalera, també hi havia l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, amb un grup d'amics. El batlle té clar que «cal continuar lluitant per reclamar la llibertat dels presos, perquè és indignant que a l'Europa d'avui dia hi hagi un país amb presos polítics». Calderer va afegir que «els ajuntaments som, de moment, les institucions que tenim l'estructura intacta, i hem de continuar treballant per la nova República».

María José León i Pere Figueres, veïns de Sant Jordi, també van ser ahir a la capital catalana. «Hem vingut per dignitat, per demanar que alliberin els presos polítics, per reclamar una llista unitària a les eleccions i perquè, finalment, es proclami la República», assegurava León. «Queda demostrat que no podem continuar amb aquest país», deia Figueres. «Nosaltres fa uns deu anys que defensem la independència, i després de la repressió que estem patint els catalans, encara amb més força», van destacar.

Un cop finalitzada la manifestació, una altra vegada marcada pel pacifisme i per les proclames que s'han fet habituals als carrers des de l'1 d'octubre passat, els berguedans van pujar als autobusos i als cotxes particulars per tornar cap a casa.