«Té la cima de Queralt, les aromes sanitoses, i un alè baixant del cel, les ha fet miraculoses», així comença la reconeguda sardana Les Aromes de Queralt que porta per nom el licor més característic que s’elabora des del principi a les Destil·leries Vila de Berga. No és casualitat, i és que aquest establiment centenari va encarregar, com a reclam publicitari, la popular peça que encara sona a les celebracions populars de la ciutat. Ramon Riera, la tercera generació d’aquest negoci familiar, explica l’evolució de l’establiment just quan la darrera destil·leria que es manté al Berguedà celebra el seu primer segle de vida.

El Joan Ramon, el cunyat de la germana de l’avi de l’actual responsable de Destil·leries Vila, va ser l’iniciador del negoci l’any 1917. De fet, la primera referència que es té de l’existència del negoci és del 29 de desembre del 1917. «De seguida, el meu avi va regentar l’empresa, que posteriorment va passar a la seva filla Nati, i en casar-se amb el meu pare van continuar amb l’activitat», relata Riera. «Jo no tenia pensat dedicar-m’hi, perquè tenia una altra professió, però quan es va jubilar el meu pare em va saber greu deixar-ho estar i vaig pensar que calia continuar-ho perquè era la vida de la meva família», recorda. El valor sentimental i també la possibilitat de mantenir el negoci va pesar en la decisió i Riera, després de la mort del seu pare, ara fa dos anys, ha apostat per tirar-lo endavant. «Les destil·leries ja s’havien anat reduint pel que fa a la producció i el que hem fet ha estat convertir l’empresa en una microdestil·leria que tingués viabilitat», diu. «Les destil·leries són un negoci familiar, però també una part de la història del país i de la ciutat, de fa cent anys, i vaig pensar que calia seguir endavant», ha afirmat.

Producció i evolució

Els licors que s’han mantingut al llarg de la història de la fàbrica berguedana són tres: Les Aromes del Queralt, la Ratafia Vila i la barreja de Patum. Aquests són els productes que elaboren artesanalment, amb les receptes antigues que han passat de generació en generació, i que es venen embotellats. A més, també destil·len anís i algun altre licor que distribueixen a l’engròs, «principalment a pastisseries o restaurants», detalla Riera. Ell mateix explica que, a partir de tota la documentació antiga que estan recollint per extreure’n informació, se sap que s’havia elaborat rom, conyac, colònia, menta, calisay, tipus 43, aiguanaf compost... «alguns licors que ara no sabem ni què són, com aquell qui diu».

A banda de recollir la història del darrer segle, un dels objectius de Riera és que les destil·leries siguin visitables. «Fa uns anys que vam haver de canviar l’alambí, que era més que centenari, però l’estem restaurant per poder-lo mostrar», diu. L’objectiu de Riera és fer la fàbrica oberta perquè des del punt de venda es pugui veure el procés d’elaboració, i continuar potenciant el negoci combinant la venda de licors i de vins embotellats i a granel amb el vessant més pedagògic amb visites a l’obrador.

Amb motiu de la festa de la ratafia de Berga, Riera va organitzar un taller a les seves instal·lacions. «La ratafia sempre ha estat un segon licor. Abans, a les cases de pagès feien vi, la polpa la destil·laven i n’extreien un aiguardent que no era gaire bo, i per poder-s’ho beure hi posaven alguna cosa. En el cas de Catalunya, nous verdes; al País Basc, aranyons», explica Riera. «El nostre secret, a part de posar-hi les nous, és afegir-hi les cues de les aromes», és a dir, el destil·lat d’herbes que ja no ens serveix per fer les aromes. «La nostra ratafia està vinculada a la producció d’aromes i a més la deixem reposar per decantació, per això només tenim la que tenim». De moment, diu, volen mantenir la seva filosofia, «continuar fent productes excel·lents i no ser comercials, amb un negoci controlat i sense grans produccions ni cap competència amb les empreses de licors». El que no sap ningú és fins quan. «El futur ho dirà», afegeix.