Aquest desembre del 2017 fa una dècada que l'empresa Carbones Pedraforca va tancar les seves explotacions a Saldes i aixó va posar punt final a 150 anys d'història de la mineria del carbó al Berguedà. En aquesta dècada, la població no ha trobat activitats alternatives a l'extracció del carbó i tampoc ha aconseguit que el govern del PP de Madrid li pagui 500.000 euros pendents dels fons Miner per a la reactivació de zones mineres. Aquests diners haurien de permetre fer actuacions per millorar i dotar d'infraestructures els veïns, com l'anhelada portada d'aigua al nucli de Feners.

Una idea del que suposen aquests diners per a un municipi de 276 habitant la dóna el fet que les ajudes bloquejades pel Govern central equivalen pràcticament al pressupost ordinari del consistori saldenc per tot un any, tal com ha explicat l'alcalde, Moisès Massana, minaire que havia treballat a les explotacions. «Econòmicament la patacada ha estat important», tot i que no ho ha quantificat.

L'alcalde de Saldes ha posat de manifest a Berguedà Setmanal que el tancament de la mina de Carbones Pedraforca ha comportat una davallada de l'activitat econòmica al poble del sector del comerç i la restauració o serveis. «Hi havia camioners que transportaven el carbó, operaris que feien manteniments d'instal·lacions, les persones que treballaven a jornada partida i consumien al poble. Això no hi és i es nota molt», ha assegurat Massana.

Una decisió condicionada

Carbones Pedraforca va haver de tancar els pous no perquè la mina no fos productiva, que ho era, sinó per un seguit de condicionants socioeconòmics, polítics i ambientals. El 1998 l'Estat espanyol va aprovar un pla de reestructuració de la producció del carbó fins al 2005 per regular els subministraments i les plantilles de la indústria minera. Aquest programa preveia la progressiva reducció de la producció de carbó i prejubilacions dels minaires. La producció del carbó no era rendible malgrat ser un mineral estratègic, perquè l'Estat havia de subvencionar-lo per cobrir els costos en relació amb el carbó d'exportació. D'acord amb aquest pla, l'empresa berguedana va haver de reduir la producció carbonífera i també la plantilla. El 2007, l'any del seu tancament, la seva quota va ser de 100.000 tones anuals i hi treballaven 27 treballadors. Molt lluny de les 285.00 tones anuals extretes el 1997 amb un màxim de 170 treballadors.

D'altra banda, hi va haver un altre factor que va propiciar el tancament. La central de Cercs, a qui la mina de Saldes venia tot el carbó, va optar per no acollir-se a les exigències del protocol de Kyoto i això va provocar una reducció del 90% del carbó saldenc que s'hi cremava. Aquest lignit es va haver de transportar a la central d'Escucha (Terol), amb uns elevats costos de producció que, tot i que en part, el 10%, estaven subvencionats per l'Estat, feien que no fos rendible.

Ho recorda qui va ser director facultatiu de l'empresa José Luis Bermúdez. «La mina era bona i totalment rendible», corrobora. De fet, a les galeries saldenques es calcula que encara hi queden unes reserves segures de 4,5 milions de tones de lignit. Bermúdez recorda, cofoi, que la productivitat de Carbones Pedraforca era molt i molt alta, en concret «deu vegades superior a la mitjana espanyola i tres a la d'Alemanya», assegura Bermúdez. Això va ser possible gràcies a un ampli pla de mecanització i modernització de la mina de Saldes iniciat el 1985.

Ara que fa una dècada del cessament de l'activitat extractiva, José Luis Bermúdez exposa, satisfet, que «vam recol·locar tots els treballadors» dins del Pla de la Mineria. Els que no es van poder prejubilar, o van tenir baixes incentivades, van poder treballar a mines de Terol i la resta van ser contractats per Montajes Rus, hereva de Carbones Pedraforca i que fa treballs de mineria. Quan la mina de Saldes va tancar, ja només hi quedaven 27 minaires en actiu. Durant el 2008 s'hi va fer el segellament i clausura dels pous.

Sense centre minaire

En aquell moment l'empresa va cedir la propietat de tres pous al consistori de Saldes. Tot i que en aquell moment l'alcaldessa, Dolors González, va plantejar la possibilitat de crear un museu o bé un centre d'interpretació en algun, aquest projecte no ha tirat endavant els últims deu anys per la severa crisi.

A banda de la falta de finançament per dur-ho a terme, un dels principals esculls és que al Pis Tercer «no hi arriba la llum elèctrica. Portar-hi la corrent és complicat. Ara mateix no és prioritari i no ho podem pagar», assegura Massana. A aquest espai, però, se li ha pogut donar una utilitat emmagatzemant-hi els troncs de la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa.

Tanmateix, la idea de donar a conèixer el patrimoni i la història de la mineria del carbó al municipi no s'ha descartat. El govern local treballa per condicionar la Casa Forestal com a centre d'observació astronòmica. Però en aquest immoble també hi hauria la possibilitat d'explicar-hi «l'agricultura i la ramaderia de Saldes, la importància del Pedraforca en el món de l'excursionisme a Catalunya i l'escalada, i la mineria. Tot plegat ens permetria donar contingut a l'edifici», diu l'alcalde. Aquest projecte en fase d'estudi.