S'ha de ser de l'Ametlla de Merola per entendre que el protagonisme de la jornada més boja viscuda des de fa molt temps en aquesta antiga colònia tèxtil reconvertida en poble, a 8 quilòmetres del municipi mare, Puig-reig, correspongui a un grapat de cadires blanques de terrasseta i vermut. Però diumenge al migdia, cada cop que una televisió connectava en directe des de la plaça del teatre o apareixia un fotògraf a punt de disparar, sortia un actor dels Pastorets alçant el modest seient i reivindicant que els volen tots fora.

De Pastorets, a l'Ametlla, en fan almenys des del 1878, i a partir de mitjan segle XX es va instaurar una representació pròpia -els folchians Lluquet i Rovelló es diuen allí Mataties i Matatà- que fa una dècada va merèixer la Creu de Sant Jordi, la primera concedida arreu del país a aquesta tradició.

Però, només dos anys després, la mala sort va caure a plom sobre el teatre: l'equipament ja no podia amagar més temps les mancances i es va fer evident que calia afrontar un seguit d'obres que, des d'aleshores, contraprogramen amb la dura realitat de les dificultats pressupostàries l'entusiasme d'un col·lectiu infatigable.

Mateu Fité, rostre visible de moltes iniciatives culturals de l'Ametlla, no parava de repetir diumenge que «estic en un núvol», tant als periodistes, com als amics i coneguts que, com ell, van fer córrer el cava i la cervesa cavalcant un núvol d'eufòria. «L'escenari ja el tenim arreglat», va comentar a Regió7, «però encara ens falta arreglar el vestíbul i, sobretot, omplir la platea amb butaques retràctils. Seure en aquestes cadires durant tres hores és feixuc».

Les dues primeres representacions d'enguany van tenir lloc per Sant Esteve i el dia abans de la Grossa, i les tres següents es faran els dies 7, 14 i 21 de gener. Els assistents posaran el cul sobre les cadires de plàstic que van cedir associacions i particulars de forma altruista. Potser serà l'última vegada: l'associació es va quedar un talonari, 200.000 euros.

Fa uns anys l'entitat va heretar els números que abans jugava el desaparegut club de futbol sala. Després de les porres de l'1 d'octubre, van canviar la Grossa espanyola per la Grossa de Cap d'Any, però no van trobar prou quantitat de bitllets de la xifra desitjada i els van enviar el 56.795. En van fer 8.000 participacions, que van arribar a indrets com l'Orfeó Manresà, la residència d'avis Sant Josep de Puig-reig i l'Ajuntament de Sabadell. 8.000 euros per cada butlleta: pessigades per tapar forats, com assegura el tòpic, i una queixalada per posar butaques de veritat al teatre.