Demà es posarà a la pell de Satan per darrera vegada. Ferran Pujols ha interpretat durant els darrers disset anys un dels papers més exigents dels Pastorets de Serafí Pitarra que programa cada Nadal l'Agrupació Teatral La Farsa de Berga. En la funció d'aquest diumenge, Pujols s'acomiada de l'escenari però assegura que continuarà lligat a l'entitat i a la representació nadalenca.

Té 36 anys i va entrar a formar part de la gran família dels Pastorets de La Farsa quan en tenia 14, després de passar pel Grup de Pastorets Infantils. «Com fan la majoria de nens, un cop acabada l'etapa dels Infantils, vaig passar als Pastorets dels grans per fer els balls», explica. El primer personatge que va interpretar va ser el de Sadoc, un dels tres pastors còmics, amb poc paper. Durant un any va posar-se a la pell de l'àngel Sant Miquel, i va passar del cel a l'infern en una temporada. L'1 de gener del 2002 debutava com a Satan al Teatre Municipal i des de llavors ha pujat amb ell a l'escenari cada Nadal. «Quan m'ho van proposar vaig pensar que ho havia de provar i em va fer il·lusió, tot i que tenia molts nervis perquè era un paper que coneixia relativament poc comparat amb d'altres com els d'en Garrofa o el Pallanga», diu Pujols.

Al llarg de gairebé dues dècades Pujols s'ha fet seu el personatge, però destaca la importància del suport que ha rebut de tots els directors i persones que l'han format i ajudat a trepitjar fort a l'escenari. «Daniel Tristany va ser qui em va donar l'oportunitat de fer de Satan i amb ell vaig treballar els primers anys, també al costat de Montserrat Minoves, que hi va ser sempre», explica. També va rebre els consells de Xavier Marginet, «que va ajudar-me a fer-me meu el paper», remarca, i de Frederic Roda, «amb qui vaig aconseguir donar un tomb al personatge sobretot gràcies a la incorporació de nous rols de Satan dins del text, no sempre enfadat, superb i seriós», detalla.

En els darrers anys, juntament amb Jordi Torrabadella, Angelina Vilella i Montserrat Minoves -traspassada el 2016-, ha passat a la codirecció de l'espectacle. «Fa uns anys que em dedico més a fer assajar els altres i ajudar els qui entren al paper de Satan que a actuar, i penso que ha arribat el moment de deixar -ho», explica. «Trobaré a faltar el Satan, les escenes, els nervis que mai he perdut, les estones de maquillatge... però no deixo els Pastorets. Trobaré el meu lloc en aquesta gran família, ja sigui a la tramoia, venent entrades o ajudant a maquillatge...», assegura.

Demà, en la seva darrera funció, espera «gaudir al màxim del paper» i «que els nervis i l'emoció no m'impedeixin fer el Satan que vull fer», diu. «Sóc molt exigent i ho seré fins a l'últim moment», assegura. La representació de demà serà doblement especial: és la darrera i actuarà al costat d'antics companys d'escenari.