Més d'un segle de Satans a Berga

Una trentena de berguedans s'han posat a la pell del rei de l'infern del text dels Pastorets de Serafí Pitarra

Dani Perona BERGA

17·01·18 | 17:54

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Ramon Obiols, un dels Satan de la dècada dels 60 FOTO LUIGI/ARXIU COMARCAL BERGUEDÀ

Què tenen en comú Daniel Tristany, Jaume Huch, Màrius Moneo, Francesc Marginet, Ferran Pujols i la llarga llista de persones que acompanyen aquest article? Tots ells s'han ficat, en algun moment, a la pell del Satan. Dit d'una altra manera: tots han interpretat el paper del rei de l'infern als Pastorets de Serafí Pitarra, que es representen a Berga. Va ser aquell Nadal quan al local del Foment de la capital berguedana es va portar a escena, per primera vegada a Berga, El bressol de Jesús, de l'autor català Frederic Soler, és a dir Serafí Pitarra, que s'havia estrenat a Barcelona feia una dècada. Josep Coma, conegut com l'Andreu Borràs, director de la secció de teatre del Foment de Berga, va veure aquests Pastorets a Barcelona i va convèncer els companys de l'elenc per representar-los a la ciutat. Des del 1958, l'Agrupació Teatral La Farsa es fa càrrec d'aquest espectacle que ha esdevingut una de les tradicions més consolidades del calendari nadalenc a la capital berguedana.

Al llarg de més d'un segle, moltes persones han passat pels escenaris de la ciutat que han acollit els Pastorets, interpretant els diferents personatges que els protagonitzen. Tot i que el text El bressol de Jesús es coneix popularment com els Pastorets d'en Garrofa i en Pallanga, els dos pastors còmics que tenen un paper rellevant en l'argument, no es cap disbarat afirmar que Satan n'és el personatge estrella. Tal com recorda el president de l'Agrupació Teatral La Farsa, Josep Maria Salat, Pitarra havia creat aquest personatge fet a mida per a un actor de l'època, Enric Borràs, és un dels trets distintius de l'obra. «Es nota que tenia molt pensat qui havia d'interpretar aquest paper per la importància que hi dóna i el protagonisme que té al llarg del text», destaca. De fet, segons recorda, «el Satan de l'Enric Borràs va tenir grans crítiques de l'època, tal com s'ha pogut saber».

Prop d'una quarantena de berguedans han encarnat Satan des que va començar-se a representar el muntatge. Berguedà Setmanal ha intentat recollir tots els noms dels actors -cal remarcar que gairebé tots eren amateurs- que van atrevir-se a ficar-se a la seva pell. La llista que apareix en aquesta pàgina s'ha confeccionat a partir de la informació recollida a la Crònica Menuda de la Ciutat de Berga de mossèn Armengou, i dels programes de les funcions del fons documental de La Farsa dipositat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà, i s'ha pogut completar gràcies a les aportacions de membres i antics actors de l'entitat.

El mateix president de La Farsa assegura que «és complicat dir-los tots, perquè tot i que el paper de Satan és un dels que, quan un actor el comença a fer, l'interpreta durant uns anys per la seva complexitat, hi ha hagut alguns casos que, pels motius que sigui, un actor només ha fet un cop de Satan», diu. «És el paper més exigent, més intens i amb un text més contundent i potent», explica, «i a vegades hi ha actors que funcionen molt bé des del principi, i d'altres que els costa més, perquè és complex i et deixa esgotat físicament i mentalment», afirma. És per això, també, que el paper està doblat.

Evolució del Satan

El paper de Satan als Pastorets que s'interpreten a Berga ha evolucionat al llarg dels anys i actualment, després de la revisió que es va fer del text a partir del 2006, per fer el muntatge més àgil i escurçar-lo, «Satan és possiblement qui més hi ha perdut», creu Salat. «No pas perquè s'hagi retallat i modificat l'argument, ni de bon tros, perquè tot el que ha de dir Satan al text ho continua dient», assegura. «Però Pitarra va fer que les reflexions i intervencions de Satan fossin molt reiteratives, i en alguns moments del text original es repeteix una mateixa idea dita de diferents maneres», relata.

Ferran Pujols, que va acomiadar-se del paper el cap de setmana passat, després de disset anys, explicava en una entrevista a aquest diari que a partir d'aquests canvis, «i gràcies a la incorporació de nous rols de Satan dins del text, no sempre enfadat, superb i seriós», també es va aconseguir donar un altre to al personatge.

Pujols recorda que interpretar Satan va ser un repte que va agafar-se amb «il·lusió». Va aprendre'n, assegura, de tots els que l'havien precedit i també dels que el van ajudar a fer-se seu el personatge. El que va donar-li l'impuls va ser Daniel Tristany, un dels Satans amb més força que recorden els membres de La Farsa. L'ànima de l'entitat teatral, que va dirigir els Pastorets durant una bona colla d'anys, va ser, juntament amb Màrius Moneo, qui va interpretar el paper de Satan a mitjan segle XX. Ells dos, juntament amb Ramon Obiols i Lluís Sala, van esdevenir els reis de l'infern dels Pastorets berguedans que van trepitjar més fort l'escenari en aquella època.

De Tristany a Tristany

Evidentment, en van venir d'altres i en el darrer quart de segle diversos actors han interpretat el paper. Jaume Huch, Xavier Marginet i Xavier González-Costa en són alguns. També Xavier Tristany, fill del Daniel, que recorda perfectament l'any que va compartir el paper amb el seu pare. «Vaig fer un primer Satan a mitges amb ell el 1977, i el 1978 ja vaig fer-lo sol», explica. Tenia només catorze anys, i va pujar cada Nadal a l'escenari durant tres dècades fins que el 2008 va decidir plegar. «Recordo amb certa nostàlgia el Satan i sempre que ve Nadal em ve al cap», remarca. «És el personatge més treballat i va ser un repte però, a la vegada, una gran experiència», diu. Qui també conserva bons records del paper de Satan és Francesc Marginet, que va debutar als 15 anys -ara en té 24- i va interpretar-lo durant cinc temporades. «Era molt jove i em va fer molta il·lusió que em proposessin el Satan, perquè és el personatge més autèntic», assegura. «Segurament és el més agraït a nivell d'interpretació, tot i que també és el més exigent i el més solitari», explica Marginet. «Tens el repte de sortir tu sol davant del públic a fer monòlegs amb un text difícil, però que un cop l'entens, és un plaer», afegeix. «Vaig tenir la sort de tenir molt suport de Ferran Pujols, que va ser qui va assajar-me a mi, i això va ser una sort perquè surts a l'escenari amb més confiança», afirma. «Penso que és important que en els darrers anys hi hagi hagut diverses persones que hem pogut fer el paper, perquè és una oportunitat», assegura.

El futur del Satan

Josep Maria Suades ha compartit el paper de Satan amb Ferran Pujols les darreres temporades i aquest Nadal ja ha debutat a l'escenari un nou rei de l'infern: Guillem Royo. Josep Maria Salat ha avançat que és molt aviat per parlar de com quedarà el repartiment de cara als Pastorets del proper Nadal. «Normalment quan hi ha alguna baixa destacada, les peces es poden moure, però tot depèn sempre de la direcció artística i també de la disponibilitat del personal», ha detallat. De moment, les portes de l'infern s'han tancat una vegada més, i enguany amb la retirada d'un dels actors que els darrers anys, com sempre, han estat vençuts per les forces del cel.