Dijous encara hi ha persones aïllades a l'alt Berguedà pel temporal de neu de diumenge i dilluns. Pujant cap a Vallcebre ja es veu que la nevada ha estat de les que fan època: camins, vorals, cases, muntanyes, arbres, cotxes, tot és blanc, glaçat. Sembla que entrem dins d'un colossal congelador malgrat que avui llueix el sol. Hi arribem amb temperatures d'uns 3 graus malgrat ser gairebé al migdia. No hi ha gaire lloc per aparcar perquè a banda i banda dels carrer i de la carretera hi ha muralles de neu.
La dona és menuda i camina de pressa pel carrer principal del poble intentant embolicar-se la bufanda al coll. «Jo pensava: com em passi alguna cosa, no puc sortir, eh! Hi ha cinc quilòmetres de camí per arribar a casa». Ella és la Mercè de cal Pistraus del nucli de Gresolet de Saldes. Dimecres va ser una de les dues persones que els Bombers van rescatar amb helicòpter.«L'Ajuntament tenia molta feina, no sabien quan podrien venir», explica de camí cap al cotxe. «El noi del refugi [Suso] havia de marxar perquè no tenia llum. L'helicòpter va passar per casa. Em van dir si volia marxar i vaig dir que sí». Té pressa perquè marxa cap a la costa, lluny de la neu amb familiars. Es trobava bé, però estar encerclat de neu sense saber quan podràs sortir no tranquil·litza gaire. Viu a cal Pistrau tot l'any. Fins ara les nevades que ha vist no passaven de la cintura. Aquesta sí.
La banda sonora del dia és el bronzit d'helicòpters verds -uns quants o potser el mateix que passa molts cops- que sobrevola la zona sepultada per la gran nevada. Prosseguim el camí. Una excavadora groga treu neu. La condueix Josep Serra. És el propietari de l'empresa Impregnats del Berguedà. Es dedica a la impregnació de pals de fusta. Dóna feina a 5 persones i és una de les poques indústries del poble. Hi té una nau a la part alta que fa 70 metres quadrats. La coberta no ha suportat el pes de tanta neu acumulada. «Estic acollonit», se sincera completament desolat. «Aquest nau s'ha de tornar a fer tota. He de calcular-ho, però tant pot costar 25.000 com 30.000 euros».
I ara què? «Quan es pugui treure la neu, treure-la, i a veure què ha passat a les màquines. I mirar de tornar a engegar. Si hi ha ajudes millor, i si no.... què hem de fer, bé hem de viure. Ara se'ns endarreriran totes les comandes». L'escolta Josep Oriola, un veí de tota la vida de Vallcebre. «Una nevada com aquesta no l'havia vista mai ningú aquí». L'excavadora comença a treure-li la neu de davant del garatge. Vol poder treure'n el cotxe quan li convingui. Davant hi ha una massa compacta i uniforme, blanca, que avui ens arriba «només» al genoll.
Joan Guitart té 80 anys. Compra verdura i iogurts a l'única botiga de queviures del poble. Fa quatre dies que no podia sortir de casa, dins el nucli urbà. Amb la nevada, les màquines no han donat l'abast. No es queixa, al contrari. «I encara gràcies que hagin vingut!». Aquests dies «hem fet pas com hem pogut per anar a donar menjar a les gallines. De menjar, en teníem prou. L'única cosa que em feia patir era si ens passava alguna cosa, perquè ja som grans la meva senyora i jo. Llavors rumies més. La resta no fa patir, perquè tenint salut tot es fa». No recorda una nevada com aquesta, si de cas una també gegantina quan tenia 8 anys. «La mare sortia, omplia l'olla de neu i la feia fondre al foc per tenir aigua, i així anàvem tirant».
Joan Guitart està content de poder comprar al poble. «Això és el que ens salva aquí dalt», assegura mentre s'acomiada i marxa cap a casa.
Fa vuit anys que Dalila Albinyana viu a a Vallcebre. En fa quatre que regenta La Botigueta. L'establiment ofereix queviures, carn, fruita, verdura, conserves, begudes i pa. Aquesta setmana ha estat especialment concorreguda, admet la propietària, perquè els veïns que habitualment compren fora no han pogut sortir i s'han quedat a comprar al poble. No s'han pogut moure per la neu, és clar. «Dimarts al matí quan vaig arribar a la botiga semblava la fi del món, hi havia muntanyes de neu, n'hi havia un metre». Ara és neu dura, glaçada, omnipresent.
