Demanar el carnet d’identitat als menors de 25 anys, disposar d’un protocol intern de funcionament o saber identificar quan una persona ha begut més del compte. Aquestes són algunes de les estratègies que poden ser d’utilitat per als cambrers que treballen darrere una barra de nit, ja sigui en un establiment d’oci nocturn o durant una festa, per garantir una dispensació d’alcohol responsable.

Els consells i altres eines per saber com actuar «davant de situacions que poden desencadenar problemes» han protagonitzat el taller dirigit als membres d’entitats i responsables de bars de nit promogut per l’Ajuntament de Berga a través del projecte «Som nit» de Creu Roja Joventut i dins de la campanya impulsada pel consistori berguedà «Vull la nit!», que més enllà del consum d’alcohol responsable busca la sensibilització dels joves per aconseguir que l’oci nocturn estigui lliure de violència sexista. La sessió s’emmarca dins de les actuacions de la campanya de prevenció i reforç de la festa de Carnestoltes.

Anton Uró, de la subdirecció de drogodependència del departament de Salut de la Generalitat, i Anna Burgos, de l’observatori Noctàmbules, van ser els encarregats de tractar alguns aspectes amb una desena de persones que treballen, habitualment o de manera puntual, darrere una barra. «Quan faig aquests tipus de tallers, és normal trobar persones que em diuen que fan la seva feina i prou. Un cambrer no només serveix copes, i el que intentem transmetre és que quan ets darrere la barra encetes una relació personal amb el client i, si aquesta persona acaba tenint un problema i les copes que li has servit l’acaben perjudicant, en part el cambrer n’és responsable», assegura Uró. Al llarg del taller el tècnic va ajudar els participants a saber com identificar quan una persona ha begut massa per evitar servir-n’hi més copes, també a tenir estratègies perquè els menors d’edat no puguin consumir, i d’altres per impedir que els clients agafin el cotxe si estan sota els efectes de l’alcohol. «Evidentment hi ha moltes situacions diferents i casos més complexos que d’altres, però normalment una eina molt efectiva és disposar d’un protocol o una normativa molt clara que coneguin tots els treballadors i d’aquesta manera sempre ens podrem protegir si algun client a qui creiem que és millor no servir no hi està d’acord i ens demana explicacions. Encara és molt millor si aquest reglament està a penjat en algun espai del local, que sigui visible pels consumidors», va detallar Uró.

«Per exemple, a vegades és complicat distingir si una persona és menor d’edat o no, i normalment hi pot haver confusions que oscil·len en una franja de 4 o 5 anys de diferència. Per evitar problemes, podem demanar a tots els clients menors de 25 anys que ensenyin el DNI a la barra abans de demanar. Això és una manera de dificultar que els menors consumeixin», va dir.

Per la seva banda, Anna Burgos va incidir en la sensibilització per evitar situacions de violència sexista en l’oci nocturn. «Són molt quotidianes i hi ha molt poca visibilització perquè estan molt normalitzades i silenciades. L’objectiu és fer-les visibles i donar eines als organitzadors de les festes o responsables d’establiments d’oci nocturn per minimitzar-les». Per a Burgos, el primer pas és «l’educació des de petits. El que es fa després sempre són pedaços que poden servir per minimitzar-ne els efectes, tot i que el més important és treballar de manera transversal en la prevenció». La tècnica va donar alguns consells, com la redacció d’un protocol d’actuació en casos de violència, disposar d’una persona d’atenció i referència per aquests temes que sàpiga com actuar, eliminar els cartells sexistes i posar cartells que explicitin que es rebutgen aquest tipus de violència, i millorar els processos de contractació «evitant que tots els de seguretat siguin homes, i que les ballarines siguin només dones».