Tots els grups polítics amb representació a l'Ajuntament de Berga, menys el PSC, (CUP, PDeCAT-CDC, ERC i ICV) mantindran la seva acció de protesta simbòlica per reclamar la llibertat dels presos polítics fins que en gaudeixin de nou. Així ho han manifestat a Regió7 els respectius portaveus dels grups. En la sessió plenària ordinària d'aquest dijous, primer dia de març, s'escaurà el mig any que els regidors dels grups independentistes del consistori i ICV (16 dels 17 que configuren la corporació municipal) es posen drets als seus escons i fan un minut de silenci abans de l'inici del ple, amb cartells a les mans reclamant que s'acabi aquesta situació. Quan van acordar fer l'acció hi havia empresonats els Jordis, i després es va engarjolar exconsellers.
L'alcaldessa i cap del grup de govern de la CUP, Montse Venturós, ha dit que l'acord dels grups de dur a terme aquesta acció ja deixava clar que es faria fins que els presos fossin alliberats. Malgrat que és «una acció simbòlica», serveix per posar de manifest que es treballa en un context que «no és el de la normalitat política que correspon a tot estat de dret». L'alcaldessa ha declarat que «per a nosaltres és una vergonya que en ple segle XXI haguem de fer minuts de silenci perquè deixi d'haver-hi presos polítics». Igualment s'ha mostrat crítica amb el fet que s'hagin empresonat dirigents polítics i d'entitats per les seves idees. «Més enllà que siguin independentistes, tothom pot pensar com vulgui». Venturós ha posat de manifest que se'ls acusa «d'uns delictes que no ho són», en referència a les acusacions de rebel·lió i sedició, «perquè no hi ha hagut violència», i també que «s'estan menystenint el seus drets».
Per la seva banda, Ramon Minoves, portaveu del grup del PDeCAT-CDC, a l'0posició, ha assegurat que «no ens agrada haver de fer» el minut de silenci però «és imprescindible atesa la situació. Mentre hi hagi persones en aquesta tessitura no tenim cap més manera de fer-ho palès». Minoves ha exposat que el minut de silenci és una manera de protestar, com també participar a les concentracions i la resta d'activitats que es duen a terme a Berga.
La portaveu d'ERC, Ermínia Altarriba, ha declarat que «és una llàstima que encara haguem de fer aquest minut de silenci, perquè això vol dir que encara tenim gent empresonada injustament». La republicana assegura que, «no obstant això, nosaltres creiem que hem de persistir en el gest, que, tot i que molt testimonial, fa que mostrem el nostre rebuig a la mesura preventiva i a la injustícia que això suposa per a les famílies. De cap manera podem oblidar-nos-en i, per tant, aquest gest és el mínim que podem fer. Perquè no podem oblidar que, com nosaltres, ells són càrrecs electes que són allà on són per defensar la dignitat del nostre poble».
Finalment, Joan Torres, regidor d'ICV, és partidari de mantenir l'acció «fins que algú posi una mica de seny. És innegable que són presos polítics». Per a Torres s'ha de continuar aquesta «acció simbòlica i pacífica».
Per al PSC: polítics empresonats
L'única representant política que no s'ha afegit a la petició de llibertat per als presos polítics és Rosalia Monroy, regidora del PSC i membre de Societat Civil Catalana (SCC). Des que l'octubre es va iniciar aquesta protesta, quan els altres 16 regidors de la corporació s'aixequen i mostren els cartells, ella roman asseguda fins que s'acaba el minut de silenci. Monroy ha declarat que mantindrà la seva posició. «Són polítics empresonats, les lleis hi són per respectar-les, per tant cap canvi de posició», ha assegurat.
La seva posició és valorada de diferents maneres pels caps de la resta de grups municipals. L'alcaldessa Montse Venturós lamenta el que ha qualificat de «manca d'empatia per unes persones que han estat allunyades de tot». Per la seva banda, el portaveu del PDeCAT-CDC, Ramon Minoves, opina que el fet que «la regidora del PSC no estigui d'acord amb el que fem forma part de la normalitat democràtica». Ermínia Altar-riba, d'ERC, ho veu diferent: «Ens sembla molt greu i trist que no es demostri una mínima humanitat i empatia amb qui, encara que no hi estiguis d'acord ideològicament, està tancat per pensar com pensa». Per acabar, Joan Torres, d'ICV, va dir que la decisió de Rosalia Monroy -amb qui seu de costat al ple- li mereix «tot el respecte del món» i que exerceix «el seu dret a la llibertat d'expressió».
