"Fa uns anys, Jorge Wagensberg es va enamorar del Berguedà i va decidir passar llargues estades a Graugés per reposar, pensar i repensar, per escriure, contemplar el paisatge i extreure'n aforismes tan brillants com «Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?, que trobaves escrits en papers enganxats als troncs dels arbres del camí a la riba de l'estany». Així explicava el gastrònom berguedà Toni Massanés el vincle del físic amb el Berguedà en un article que va publicar al seu dia a la revista de l'Àmbit, L'Erol.

Ahir, Toni Massanés deia a Regió7 que va conèixer el físic en un sopar que el director d'Alícia va fer a casa seva. «La meva cosina, Ester Codina, que treballava amb ell, el va portar a casa». Feia poc que Massanés havia fet un reportatge sobre l'aportació científica a la cuina. Aquell àpat va ser fructífer perquè en va sorgir el ciclea Diàlegs de Ciència i Cuina, que va presentar al Museu de la Ciència de Barcelona, dirigit per Wagensberg. «Vam posar un cuiner i un científic a parlar de la relació entre la ciència i la cuina». De la mà de Massanés, cuiners de renom com Juan Mari Arzak, Joan Roca, Ferran Adrià, el desaparegut Santi Santamaria i Ramon Parellada van debatre amb diferents científics, com ara antropòlegs, sociòlegs i el mateix Wagensberg. «Va ser un èxit tan brutal que ell deia que mai no hi havia hagut tanta gent al museu». «Durant un temps vam tenir força relació», en una època que «va coincidir amb el començament d'Alícia», la fundació que dirigeix dedicada al món de la investigació culinària amb seu a Sant Benet de Bages.

Jorge Wagensberg va rebre el premi Juan Mari Arzak per un article, Aproximación a una copa de vino, que encanta a Massanés, que, anys més tard, també va merèixer aquest guardó. Darrerament, estava llegint el llibre del malaurat Wagensberg Teoria de la creativitat i destaca que «m'ha servit molt la seva aproximació a la ciència i l'art».

Jorge Wagensberg va trobar a Graugés un refugi, i en el desaparegut propietari de la vella colònia avianesa Álvaro Rosal «compa-nyia intel·lectual», recorda Massanés. «Li agradava molt anar a cal Garretà», un popular restaurant de cuina tradicional. Un dia va tastar-hi una truita de múrgoles que «el va entusiasmar». Fonts del restaurant el recorden com una persona sociable i afable que es feia amb tothom. «Era mol trempat».