07 de març de 2018
07.03.2018
40 Años
40 Años

Dos projectes de final de carrera aposten per dignificar la vella mina La Consolació

Els arquitectes Anna Royo i Jaume Fabregat reflexionen sobre la identitat del paisatge postminaire

10.03.2018 | 07:31
Jaume Fabregat i Anna Royo en la xerrada del seu treball a la casa Lluvià de Manresa, ahir

L'antiga mina i estació de La Consolació (Cercs) –que va ser el rovell de l'ou de l'imperi minaire de Carbones de Berga– fa anys que cau a trossos sense que fins ara s'hi hagi posat remei. Possiblement constitueix un dels exemples més paradigmàtics del lent però inexorable procés de degradació i ensorrament del patrimoni industrial que afecta el Berguedà de fa anys tal com ha anat denunciat aquest diari.

Ara, un projecte conjunt de final de carrera dels joves arquitectes Jaume Fabregat (el Vendrell, 1990) i Anna Royo (Tarragona, 1990) –que han estudiat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus–, s'apropa al paisatge del passat minaire de l'alt Berguedà, analitza com era, com és i fan propostes per dignificar aquest espai que forma part de l'ADN històric de la comarca i també de la memòria personal de milers de minaires que hi van treballar el segle passat i de les seves famílies.

Anna Royo i Jaume Fabregat, ara ja arquitectes, mostren el seu treball en una exposició titulada «Tacats pel carbó» que es pot veure a la casa Lluvià de Manresa, seu de la delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes. Es podrà visitar a la Sala Pòrtic de la casa Lluvià fins al dia 31 de març.

Per a l'antiga estació del tren, on ara hi ha el polígon industrial de La Consolació, reconvertida en magatzem de fusta de la Macomunitat de Municipis de Biomassa del Berguedà, Jaume Fabregat proposa que sigui l'inici d'un sender que recorri espais minaires cap a Guardiola, Sant Corneli o Sant Salvador de la Vedella. També es fixa en edificis com les sitges, els carregadors de carbó o l'antic rentador de mineral per recuperar-ne parts i que parlin del passat. Per la seva banda, Anna Royo, aposta per condicionar l'antiga plaça de la Fusta, davant de la boca de la mina La Consolació. Fa anys que aquest espai es va ensorrar i va deixar un forat enorme i l'accés a la zona és molt complicat i perillós pel mal estat de les edificacions i l'entorn. Royo proposa limitar el terrer per poder fer una passera sòlida i estable que permeti arribar a la boca de la mina des de l'antiga torre del comte de Fígols. Igualment posa el focus en fer un espai d'homenatge a l'entrada de la bocamina i reconvertir els dos blocs plurifamiliars de pisos bessons en un alberg. El dos arquitectes han recopil·lat documentació i han alçat plànols de l'estat actual d'aquestes edificacions per tenir aquest informació.

El conjunt d'edificacions que havien estat la seu al Berguedà de Carbones de Berga, a redós de l'antiga mina La Consolació, són propietat de l'Ajuntament de Cercs des de l'any 2005. La mina va tancar portes el 31 de desembre del 1991. El 2005 va cedir aquest conjunt que aleshores ja queia al consistori de Cercs, un ajuntament petit i amb pocs recursos que no ha disposat de diners per actuar-hi. Amb el pas dels anys els edificis que hi ha en aquest espai han patit l'acció del vàndals, les inclemències del temps i l'abandonament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus.