Des de final del 2016 fins a l'actualitat, Berga ha acollit més de 150 persones refugiades. El 40% provenen de Síria, el 26% de Veneçuela i el 23% d'Ucraïna, a més de països com l'Iraq, Geòrgia i el Marroc. Actualment n'hi ha sis que es troben en una situació d'irregularitat sobrevinguda (els han denegat la petició d'asil), segons ha explicat Violant Silles, coordinadora del programa.

La llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora del dret d'asil i de protecció subsidiària és la legislació aplicable a les persones que demanen asil a l'Estat. Tot i que en el cas de la parella de Berga se'ls ha denegat perquè el seu país no està en guerra i tampoc se'ls considera refugiats polítics, fonts consultades per aquest diari han dit que, per exemple, s'han denegat peticions d'asil de persones de Síria, país que pateix una guerra de fa anys.

Davant la possibilitat que vagin sorgint problemàtiques d'aquest tipus, l'Ajuntament de Berga ha plantejat a alcaldes i regidors de l'àrea Social berguedans la necessitat d'adoptar estratègies comarcals per fer front a aquesta nova problemàtica. Ivan Sánchez, regidor de l'àrea Social de Berga, ha explicat que per ara s'ha parlat de la possibilitat de crear un banc de pisos «perquè ningú es quedi sense habitatge» i també de recursos per atendre'ls. A hores d'ara, però el que es farà concretament s'ha de decidir en futures trobades dels gestors polítics.