Bona part de les persones que el darrer any han arribat a Berga a través del programa d'acollida de refugiats han decidit abandonar la ciutat un cop finalitzada la primera fase. Aconseguir que aquestes persones apostin per instal·lar-se a la comarca per reprendre el seu projecte de vida és un dels objectius de les administracions i entitats que treballen en els programes d'acollida al Berguedà. Ahir, tècnics, polítics i professionals de diversos sectors van analitzar les oportunitats i les mancances que té el món rural, i comarques com la del Berguedà, per convertir-se en territori d'acollida de refugiats després de la primera etapa d'integració.

El Casal d'Europa del Berguedà, el Consell Comarcal del Berguedà i l'Ajuntament de Berga han estat els impulsors d'aquestes jornades, dins del Seminari Europeu Sobre Ciutats i Regions Agermanades que se celebra per desè any consecutiu. «Volem que les persones puguin establir-se al Berguedà igual i amb la mateixa dignitat que a les grans ciutats o l'àrea metropolitana», va afirmar l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós. Tot i que és cert que hi ha casos de famílies que han decidit establir-se a Berga i començar una nova vida a la ciutat, bona part de les persones que acaben la primera fase del programa d'acollida tenen l'objectiu de trobar ciutats més grans, a prop de l'àrea metropolitana, on consideren que tindran més oportunitats.

Oriol Amorós, secretari de Migracions de la Generalitat, assegurava que «el procés d'acollida d'una persona refugiada vol que la persona esdevingui autònoma» i per això hi ha tres elements clau que ho faciliten: l'aprenentatge de la llengua, l'entrada al mercat laboral i l'habitatge. «Segurament a les zones rurals com el Berguedà hi ha més oportunitats per disposar d'un habitatge, així com també és molt positiva la proximitat i la implicació de la població. No és el mateix que un municipi aculli cent famílies, que cent municipis n'acullin una cadascun», va afirmar Amorós.

Pel que fa a mancances, el secretari de Migracions en va destacar dues. La primera, la visió subjectiva que tenen les persones refugiades que arriben a Catalunya. «Molts cops no saben ni què és Catalunya, i únicament tenen la referència de Barcelona. Per tant, és normal que hi hagi inseguretat i dubtin si tindran les mateixes oportunitats a Berga, per exemple, que a la capital», destacava. La segona és la dificultat afegida de trobar feina. «Tot i que depèn molt de cada municipi, sí que és cert que pot ser més costós trobar feina en entorns rurals», va dir Amorós, «tot i que moltes vegades, hi ha feines que la població autòctona no vol fer, i sí que els que arriben hi estan interessats perquè als seus països d'origen ja la feien».

El president del Consell Comarcal, David Font, va apuntar que les administracions ja estan treballant perquè aquestes persones «puguin tenir habitatge i feina i puguin refer el seu projecte de vida al Berguedà», tot i que va recordar que «hi ha temes legals com el fet de disposar dels permisos de residència i de treball que depenen d'altres estaments». Font va avançar que tot i que Berga ha actuat com a capital d'acollida, tots els municipis estan sumant esforços per donar resposta a les sol·licituds d'asil a la comarca.