12 de març de 2018
12.03.2018
40 Años
40 Años

La primera casa ecològica i passiva de Berga s'obre per difondre els seus valors

La bioconstrucció ha disposat d'un estudi dels geomagnetismes interiors i exteriors, per protegir de geopaties i crear un habitatge més sa

12.03.2018 | 10:19
Equip encarregat de la construcció, durant l´inici de la visita

Berga tindrà una casa ecològica i passiva. Al carrer Vallcebre, número 14. Dissabte, una cinquantena de persones van visitar l'edifici en construcció, que ja té les estructures de fusta i els aïllaments de l'interior i de la coberta. La cooperativa Celobert va coorganitzar la jornada amb la constructora Clau21 per difondre aquest «nou model de construcció responsable socialment i ambientalment».

Entre els assistents, hi havia arquitectes, famílies que volen construir-se una casa similar i amics de Dolors Miravitlles i Ramon Prat, la parella que ha decidit apostar per un tipus de casa que potencia l'estalvi, aïlla, és eficient i respectuosa amb l'entorn. L'explicació la van conduir l'arquitecte Diego Carrillo, el constructor Eduard Llop, el geobiòleg David Casas i l'instal·lador Albert Bover.

Carrillo va dir que les característiques principals que ha de tenir un immoble passiu són «la geometria compacta, el control de la radiació solar, l'aïllament tèrmic i el control de la ventilació. Bover va afegir que el sistema de ventilació doble «ventila sense perdre energia». Carrillo va afirmar que es tracta de «mantenir el confort necessari sense elements actius com ara radiadors».


Materials i biogeologia


L'estructura és de fusta i els aïllaments naturals permetran mantenir la temperatura interior. A més, la Dolors i el Ramon tindran una llar de foc com a únic sistema de calefacció. Pel que fa als materials utilitzats, presenten una petjada ecològica baixa perquè són naturals, d'origen vegetal o animal, com ara la fusta o el cotó reciclat amb el qual s'han fet bona part dels aïllaments.

«La demanda elèctrica de l'exterior intentarà ser tan baixa com sigui possible, amb una placa fotovoltaica per a autoconsum», segons Albert Bover, que també va dir que una bomba de calor «s'encarregarà d'escalfar l'aigua i generar a la vegada aire calent».

La biòloga Dolors Miravitlles, que preveu entrar a viure a la casa amb el Ramon l'estiu vinent, va conèixer David Casas en una conferència sobre biogeologia. En aquell moment, Miravitlles va descobrir el món de les geopaties i els camps electromagnètics, causants de malalties sobretot «si són presents en indrets on les persones passen moltes hores», explicava Casas durant la visita guiada de dissabte, mentre portava un aparell de mesura de geomagnetismes a la mà.

«Estem protegint la casa de l'interior i de l'exterior, creant pantalles per prevenir les geopaties artificials de les antenes del voltant, per exemple», afegia Casas. L'estudi que el geobiòleg va fer sobre el terreny abans de començar amb els fonaments, va trobar un corrent d'aigua, una «geopatia natural». Van decidir que a sobre hi hauria un espai de la casa que fos només de pas, com un passadís. Els fonaments de la casa es van iniciar el novembre del 2017, i quan estigui acabada tindrà 165 m2 distribuïts en dues plantes. Tot i així, a la planta baixa «ja hi haurà tot el necessari per viure-hi», explica la futura inquilina Dolors Miravitlles, a causa dels problemes de mobilitat del Ramon. «Abans vivíem en una casa unifamiliar amb escales, i necessitàvem un espai adaptat, obert i lluminós. I un hortet, també».

Segons Eduard Llop, de Clau21, la construcció ecològica i passiva del carrer Vallcebre costa, «amb tot inclòs», entre 1.300 i 1.400 ?/m2, mentre que la mitjana de preus de les cases convencionals d'aquest estil solen tenir el metre quadrat 200 euros més barat. Diego Carrillo, de la cooperativa Celobert, va incidir en l'estalvi energètic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus. 

 

L'últim El més llegit