La mort violenta de la coneguda activista social Manela Quesada deixa Berga en estat de xoc

Berga estava ahir en estat de xoc per l'homicidi de la coneguda activista social Manela Quesada Soto en mans del seu fill, que va confessar ser-ne l'autor material. L'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà van decretar ahir tres dies de dol, i el teixit associatiu de la comarca lamentava profundament la seva mort i es mostrava consternat pel tràgic succés. Representants d'associacions del tercer sector estaven molt dolguts i asseguraven que és una pèrdua irreparable perquè Quesada era l'ànima de moltes iniciatives solidàries a la comarca.

Ahir ja es van veure mostres de condol, com la dels castellers de Berga aixecant un castell en record seu i el minut de silenci que va fer el Comitè de Defensa de la República en un acte ahir al migdia. Per a avui s'ha convocat un minut de silenci davant de l'ajuntament de Berga i el Consell Comarcal, institucions amb les quals col·laborava per tirar endavant iniciatives a favor de les persones amb problemes de trastorns mentals. El seu vincle i lideratge al Grup Horitzó i a Asfam, entitats socials en l'àmbit de la salut mental que ajuda els mateixos afectats i dóna suport a les famílies, la va portar a ser molt coneguda al Berguedà.

El fill, precisament, té un trastorn mental i per aquest motiu les dues entitats que liderava van enviar un comunicat fent una crida a no vincular el crim a la malaltia que té abans que els metges i la policial no facin públiques les seves conclusions. De fet, Quesada va ser una de les impulsores del pla comarcal per combatre l'estigma als malalts mentals que es va presentar fa dues setmanes a Berga.

El cos de Quesada era ahir a la Ciutat de la Justícia, on se li va fer l'autòpsia. La sala de vetlles de la Funerària Ferran serà oberta avui a la tarda i demà al matí. La funerària no sabia ahir si se'n celebrarà el funeral.

Persona vital

Quesada, que tenia un altre fill d'una altra relació sentimental, vivia a Bagà des de feia prop de 30 anys. Abans d'estar implicada en entitats socials ja era coneguda perquè durant uns 15 anys va regentar una parada de congelats al Mercat Municipal de Berga. Posteriorment va treballar com a dependenta durant molt poc temps en una coneguda botiga de roba de la ciutat.

Al 2005 va crear Asfam, entitat que dóna suport a famílies de persones amb malalties mentals, i pocs anys després va passar a dirigir el Grup Horitzó. De jove també havia estat vinculada a entitats culturals com l'Orfeó Berguedà i era una persona coneguda des de petita al barri vell, on va créixer. Al 2007 va rebre el Premi al Fet Solidari en reconeixement a la seva tasca en favor dels malalts mentals i el seu entorn familiar.

Les xarxes socials eren ahir plenes de mostres de condol de responsables polítics de la comarca i d'entitats de la ciutat. Aquest diari va parlar amb responsables d'associacions amb qui Quesada col·laborava o liderava.

Mostres de condol

Jordi Garcia Petit. El president del Grup Horitzó, entitat que Quesada dirigia, destaca «la implicació» que tenia en tots els projectes que liderava i la seva «delicadesa a l'hora de tractar les famílies». L'entitat s'està plantejant de fer-li un homenatge.

Charo Díez. La portaveu de l'entitat Asfam, l'associació que Quesada presidia, destacava «el seu entusiasme» i l'empatia que tenia amb els altres. A més, afegia que al Berguedà va fer una gran tasca per eliminar l'estigma social de les persones amb trastorns mentals.

Queralt Escobet. La coordinadora de Creu Roja al Berguedà la coneixia bé perquè habitualment col·laboren amb el Grup Horitzó i el seu local és al costat. «Era una persona amb molta força i alegre. En destacaria l'alegria que trasmetia i la gran tasca que va dur a terme al Grup Horitzó i a Asfam.

Glòria Simon. La presidenta de Càritas a Berga, entitat que també col·labora habitualment amb el Grup Horitzó, en destacava que «era una persona molt optimista i que sempre s'havia dedicat a ajudar els altres».

Roser Farràs. La presidenta de l'Orfeó Berguedà coneixia Quesada de petita perquè havia crescut al barri antic i de jove havia format part de l'orfeó. «També ajudava des del Grup Horitzó gent del bar-ri vell».