Els berguedans Alba Xandri i Ricard Calmet van proposar-se l'any 2014 fer un viatge en bicicleta per l'Amèrica del Sud. Aquell itinerari fins a les poblacions més australs del món es va acabar convertint en una volta al món durant tres anys que ara ens volen explicar en un llibre.
Deia el veterà cicloturista Álvaro Neil que viatjar en bici et converteix en un trobador perquè portes notícies del món allà on pedales. Ells han tornat a Berga amb un doble missatge molt clar: el món és ple de bones persones i tothom, sigui d'on sigui, aspira al mateix: la felicitat. L'Alba, professora de 40 anys, i en Ricard, bomber de 44, són apassionats ciclistes. Durant les vacances sempre han fet petits viatges. Les bones sensacions en ruta va anar fent néixer el somni de fer un viatge més llarg. Així és com es van decidir a agafar una excedència. El 2 d'octubre del 2014 van començar a pedalar carregats amb les alforges i la tenda des de Xile fins a la Patagònia, van creuar els Andes i van arribar a Colòmbia, gairebé un any després.
Un cop retornats a Berga ja tenien clar que havien de tornar a marxar, i després de Nadal van sortir de casa per encarar una llarga ruta fins a la Xina. Superat el coll de la Creueta, van travessar l'Europa Central, Eslovènia, Croàcia, Montenegro, Albània, Grècia, Turquia, Iran, Armènia, Geòrgia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan i la Xina, on van arribar en mig any. «Amb el món als teus peus i veient que en bicicleta pots arribar a tot arreu», com diu en Ricard, van decidir continuar cap al Tibet, Laos, Cambodja, Tailàndia, Myanmar, Nova Zelanda, Corea del Sud i el Japó, des d'on van saltar l'oceà cap al Canadà i van continuar pedalant pels Estats Units de nord a sud fins a Nou Mèxic. D'aquí van volar fins a Bilbao per pedalar pels Pirineus fins a Berga. Un cop a casa, sorgeixen de manera natural algunes de les respostes que buscaven en partir. L'Alba i Ricard han tornar per dos grans motius, la família i els estalvis. En Ricard ho té clar, «si tinguéssim més diners encara hi seríem, però també tens una mena de sensació de deute amb els teus, que et troben a faltar».
Entre el viatger i el rodamón
Aquests ancora amb algun lloc o gent és la diferència entre el viatger i el rodamón, segons coincideixen els dos cicloturistes. En Ricard relata que «una de les sensacions més gratificants que he tingut és que arriba un punt que et sents com un ciutadà del món, que no pertanys enlloc perquè t'integres allà on vas, la bicicleta et permet el contacte directe amb la gent». A l'interior del cicloturista hi ha un un procés d'anar alliberant-se de les rutines, els esclavatges i les comoditats diàries per acabar sentint-te nòmada i gaudir de la variabilitat i la improvisació de cada jornada. L'Alba recorda que al principi del viatge «de vegades, jo que treballo en un entorn amb estrès diari, a l'hora de dinar deia, va, anem, que hem de marxar , però ell em recordava que teníem tot el temps del mon».
Un altre canvi que experimenta el cicloturista és la motivació de la ruta. L'Alba explica que, «si bé al principi et planteges visitar espais naturals, al final t'adones que el que et fa moure és conèixer persones, xerrar, trobar algú que et convida espontàniament a entrar a casa seva. Això és el que fa ric el viatge». En Ricard hi està totalment d'acord: «Sí, conèixer persones és el millor; en llocs com l'Iran, on tenen una hospitalitat increïble. Al món hi ha grans mentides que cauen quan viatges, de fet, viatjar és trencar prejudicis». I l'Alba emfatitza que «viatges i veus amb els teus ulls el que està passant, i l'Iran, a pesar del que es diu, és dels països més hospitalaris, tothom hi hauria de posar els peus una vegada a la vida per veure com cauen els estereotips que transmeten els mitjans de comunicació».
Després de tres anys voltant pel món fent entre cinquanta i seixanta quilòmetres de mitjana cada dia, el viatger arriba a la conclusió que les pors són tan sols pors i que «el 99% de la gent que hem trobat és bona i generosa, ningú no ens ha tractat malament i mai hem tingut por; sempre hem parlat amb tothom, que malgrat la barrera del llenguatge, és el que et fa sentir còmode allà on vas».
El plaer de les coses senzilles
La nova rutina del viatger va donat importància a petits detalls que en la vida rutinària de casa passen desapercebudes. És, doncs, com tornar a una essència de les sensacions i emocions: «És increïble la simplicitat amb què vius, tan sols tens la bicicleta, quatre alforges i l'únic que et preocupa és menjar, trobar aigua i un lloc per dormir. Les teves emocions no depenen de les coses materials sinó que de les experiències que tens amb la gent i amb l'entorn», segons relata en Ricard. L'Alba hi afegeix que «quan viatges, les necessitats vitals es tornen importants una altra vegada, cosa que aquí hem perdut, com per exemple tenir salut».
Quan el viatger cicloturista torna a casa experimenta un procés que el fa caure en els vicis de l'actualitat i les necessitats falses. Els dos joves berguedans creuen que el procés és més o menys sobtat i varia en cada persona: «És directament proporcional a la satisfacció amb el viatge que has fet. Nosaltres ens hem trobat que hem tornat a casa però ja pensem en altres viatges», segons apunta en Ricard. L'Alba reconeix que «sí que és cert que hi ha una roda que gira a una velocitat i que et dius que no hi entraré, però, com que has de tornar al món laboral, hi estàs obligat. Però mira, vam tornar el mes d'agost i encara ara de vegades valoro la dutxa calenta o el fet d'estar-se al llit quan plou pensant que bé que no hem de plantar la tenda. De manera que encara apreciem les petites coses». Tots dos constaten que l'adaptació a les circumstàncies de cada dia i la subsistència austera fa que apreciïs més plaers senzills com menjar cada dia o, de tant en tant, fer un extra com beure's una cervesa. Enyorant la vida en ruta, els dos berguedans ja pensen en nous periples, i això ja és viatjar.
Un blog recull el pas pels grans espais naturals
La ruta de tres anys fent la volta al món iniciada l´octubre del 2014 i tancada, per ara, l´agost del 2017, va conduir els dos cicloturistes berguedans per alguns dels més espectaculars espais naturals del planeta. Passos mítics pels Andes entre Xile i l´Argentina, les muntanyes del Kurdistan o la ruta The Great Divide, que creua els Estat Units de nord a sud, ja formen part de l´àlbum personal d´Alba Xandri i Ricard Calmet. Les imatges i primeres impressions en ser-hi es poden consultar al blog que van escriure mentre viatjaven, bike2reality. El blog esdevé un incentiu per als ciclistes aficionats que tenen el seu gran viatge al cap i els falta una empenta.
