Això era de la mina, dels minaires i les fàbriques». Ras i curt. D'aquesta entenedora manera va resumir 150 d'anys d'història de la industrialització al Berguedà una senyora que explicava a la nena que l'acompanya què havia vist a l'espai de la Fira de Maig que s'ha dedicat a divulgar el passat fabril de la comarca.
Durant un segle i mig milers de berguedans i forans van endinsar-se en les profunditats ignotes de les galeries de les mines de carbó. Ahir, l'experiència va ser més plaent i menys esgotadora que anar-hi a fer un jornal. L'obscuritat de la mina es va aconseguir gràcies a una recreació feta amb enginy i palets de fusta i un sostre de tela negra. Simple però efectiu.
S'accedia a la galeria simulada per l'inici de la plaça Viladomat. Una vagoneta plena de lignit donava pistes inequívoques de què s'anava a veure. «Mira: carbó!», constatava amb perspicàcia un visitant. Començava així un viatge en el temps amb l'ajuda de plafons, fotografies i diferents elements com ara maquinària i eines que acostaven els visitants a les mines de carbó, a les colònies tèxtils, a la fàbrica de ciment portland del Clot del Moro, a una època en blanc i negre on les cares dels protagonistes de les imatges antigues semblaven interpel·lar l'espectador -«no ens oblideu»-, seriosos, posant per al fotògraf quan fer-se una fotografia era una cosa realment important en la vida d'una persona i no una selfie.
Com si el temps no hagués passat ( o no tant com semblaria), dues dones vestides amb vestits i davantals irrompen cridant: «Vaga general! Vaga general!». No són representants sindicals: formen part de l'elenc d'actors berguedans que van dinamitzar l'espai amb les seves accions teatralitzades.
«Hi ha la teva mà?», demanava Montse Rota, treballadora de la Cambra de Comerç, al dissenyador Salvador Vinyes, satisfets per la bona acollida que els els visitants han dispensat a aquest espai que ha parit ell. Assenteix. «Doncs felicitats!», li diu, riallera, Rota.
A l'exterior un eixam de familiars i amics romanen drets embadalits guaitant les exhibicions de la quitxalla. Amigues de la filla, la filla... Núria Aranda diu, somrient, que es passarà el cap de setmana a la fira. No es queixa. Al contrari. «Paga la pena només per la il·lusió que els fa i com s'hi esforcen».
Més avall, a la plaça de cal Carreras, un eixam, aquest d'abelles, crea un maldecap inesperat al conductor del cotxe que van triar per instal·lar-s'hi. En concret, a prop del tap del dipòsit de benzina. Un apicultor de guàrdia va fer-hi cap per traslladar-les a una altra casa, un buc, més adient per a tothom.
