El vermut torna a ser tendència. I la Patum no es manté aliena a aquesta moda perquè, malgrat que aquesta beguda té el seu origen a Itàlia, «està molt arrelada a Catalunya sobretot a la zona de Tarragona, però es beu arreu del país». Així ho explica a Regió7 Sílvia Culell, la periodista i sommelier berguedana, mare del Vidalba, un vermut d'autora, singular que neix del seu amor pel vi, per la festa i la seva terra: Berga i el Berguedà. Es tracta del vermut de Patum que ha creat i que abans del Corpus es podrà comprar a les botigues especialitzades i tastar en restaurants de la ciutat.

El nom de la nova beguda feta a base d'una «bona garnatxa negra» d'Alella i herbes aromàtiques i espècies macerades és una declaració d'intencions, una picada d'ullet a una de les comparses de la festa universal berguedana que més estima Culell: els plens. La vidalba ( Clematis vitalba) és l'herba, la liana, amb què es vesteixen els populars dimonis patumaires sinònim de foc. La vidalba «no és una herba aromàtica», però «una de les olors que m'agrada més i m'emociona de la Patum és la de la vidalba trepitjada que queda a la plaça després d'un salt de plens». Fa uns quants anys, Culell va fer un article per a Regió7 sobre les begudes de Patum. Va ser aleshores que li va sorgir la idea de crear una beguda per a la festa. I ara ho està materialitzant. El Vidalba està fet de 17 herbes aromàtiques, una d'elles el donzell, que «és indispensable perquè es pugui considerar vermut». També hi ha romaní i angèlica, entre d'altres. Per a la seva creadora, les més especials són la sajolida «perquè les meves ties àvies a casa la feien servir per macerar les olives a sol i serena», el te de roca perquè la família n'anava a buscar i per collir-lo cal engarristar-se amunt a les roques berguedanes, en aquest cas. I el saüc, un arbust del qual «s'aprofita tot, la fusta, la fulla, la flor i el fruit». Perquè, a més de reflectir les emocions íntimes que li desperta la festa a través del vermut, Culell també hi vol reinvindicar «el patrimoni i la cultura de les herbes remeieres i aromàtiques que es va perdent».

La periodista i sommelier ha tingut el suport del biòleg Pere Aymerich, que la va assessorar sobre quines de les herbes aromàtiques que necessitava podia trobar al Berguedà, i de la cuinera Conxita Carreras, que li ha facilitat les plantes. El vi base del Vidalba és una garnatxa negra d'Alella «d'un dels seus cellers històrics: Alella Vinícola». I hi ha macerat una bar-reja d'herbes aromàtiques berguedanes i espècies. «Estic molt contenta del resultat», diu somrient. I és que ha fet el vermut que li agradaria beure a l'hora de fer l'aperitiu sortint d'una Patum de lluïment, un dels rituals associats a la festa. «Una de les coses que penalitzo més en les begudes és que tinguin massa sensació alcohòlica. El Vidalba aconsegueix integrar molt bé l'alcohol gràcies a tenir una molt bona matèria primera», explica la berguedana. «Ara estic a l'expectativa del que digui la gent». El seu «no és un vermut convencional», i encara menys industrial. Res a veure. «Té més caràcter vinós», que vol dir que «recorda molt al vi» i «un color fantàstic», grana intens. També té «menys sucre que un de comercial» i un gust més amarg.

El Vidalba neix amb tota la il·lusió, tot i que de moment amb una producció petita. D'entrada se n'han fet 300 ampolles, «amb possibilitats de fer-ne 200 més». Culell aclareix que no és un producte fet només per beure'n per la Patum: «vull que sigui un producte de tot l'any».