Quan hom s'acosta al vestidor de plens a la plaça de la Ribera, sota una pluja persistent, entra en un univers paral·lel de la Patum que fa olor de vidalba fresca. Un formiguer de persones es dediquen a vestir tot i no ser modistes. Vesteixen sí, però no persones, sinó carotes de plens, és a dir: posen els fuets a les banyes i els lliguen amb lluents cordills rossos i, en acabat ho embolcallen amb vidalba molt molla perquè el núvol Berga a més de fer honor al seu nom s'ha multiplicat i plora a totes hores des de fa qui sap quants dies. «Aquesta vidalba l'hauríem de passar per la centrifugadora de l'amanida per assecar-la», diu un vestidor rient.

Per les mans dels modistes del plens hi passen els 900 fuets i les 100 bengales que es consumeixen en cadascun dels quatre salts de plens. Quilos i quilos de vidalba, metres i metres de cordills. Els vestits, les benes que duen cada manyoc de fuets amb la seva cor-responent bengala que aquest any és més curteta que en altres patums. Tothom té una tasca per fer i la fa de gust perquè a l'ambient hi suren rialles, somriures còmplices i espurnes als ulls: torna a ser Patum. «Ja hi tornem a ser!», exclamen. Hi ha molt agent. Una seixantena. Molts, joves, d'altres tenen una edat «estupenda» i alguna llegenda viva patumaire com el pare Jordi Camps. Potser és un dels anys que hi ha més persones fent una tasca poc vistosa però imprescindible per fer realitat un dels moments àlgids de la festa. Una tasca coral oberta als que vulguin viure la Patum d'una altra manera.