Saltar de ple i convertir la plaça de Sant Pere en un infern atapeït de diables és una experiència única, d'aquelles que es mantenen perennes a la memòria, i que molts patumaires, més enllà que siguin de Berga o no, volen experimentar. Aquest any s'ha consolidat el sorteig de places de ple en els salts de dijous i diumenge. Un total de 48 persones, la majoria de fora de Berga, han aconseguit aquest any participar en un dels moments culminants del Corpus berguedà, i molts dels que s'han estrenat en aquest bateig de foc asseguren que han fet realitat un petit somni.

Ignasi Ribalta és un apassionat de la festa berguedana. Ha viscut durant anys a Menorca, i en fa un que s'ha traslladat a viure a Casserres. Aquest any, doncs, tocava posar-se la màscara i cobrir-se de fuets. «Tot i viure a Menorca, gairebé cada any, per Corpus, he comprat un bitllet d'avió per trepitjar terres berguedanes», explicava emocionat dijous quan recollia el vestit de ple. Abans que les guspires i el fum conquerissin la plaça de Sant Pere remarcava que estava nerviós, però també emocionat perquè «feia anys que tenia ganes d'experimentar què se sent saltant de ple». L'acompanyava Anna Alonso, que viu al municipi osonenc de Masies de Roda. «Al principi em vaig engrescar, però quan vaig anar al taller formatiu per als que saltaven per primera vegada vaig començar a tenir molt de respecte pel que anem a fer, perquè la responsabilitat de l'acompanyant és total», explicava.

Per a Núria Pons, de 26 anys i de Navàs, també va ser una experiència inoblidable. Va a la Patum sempre que pot, i està bregada a saltar entre espurnes. Però fer de ple, és clar, és diferent. «Van ser moments difícils perquè hi ha poca visibilitat. I... és clar, hi havia molt foc i molta gent. Va ser un salt molt complicat, la plaça no voltava com ho havia de fer. Ho vaig passar malament, però alhora va ser emocionant, així que, si puc, repetiré!».

Dos navassencs més també van saltar de ple gràcies al sorteig. Àlex Companyó, de 22 anys, i Jordi Companyó, de 51 -pare i fill-, també es van atrevir a cobrir-se de vidalba i fuets. «Estic molt il·lusionat perquè és la meva primera vegada i saltaré juntament amb el meu pare. Feia temps que volíem saltar de ple, però era molt complicat aconseguir una plaça i aquest any ho hem aconseguit», deia el fill, més nerviós a mesura que s'acostava el moment de sortir a encendre la plaça de Sant Pere.

Elisabeth Camprubí viu a Canadà. I no, no ha viatjat expressament per saltar els plens, però s'està unes setmanes al seu poble natal, Puig-reig, i com que també és una apassionada de la Patum, també volia entrar en les entra-nyes de la festa berguedana i viure l'emoció del salt sota les guspires dels fuets. «La sessió formativa va anar molt bé perquè ens van explicar totes les qüestions de seguretat que havíem de tenir en compte», explica aquesta puig-reigenca de 29 anys. Un cop els fuets van petar i es van encendre els llums de la plaça de Sant Pere, encara continuava emocionada. «Estic molt contenta que m'hagi tocat el sorteig perquè realment ha estat una experiència diferent i única», explica. La careta de ple li pesava i li molestava, però ja estava vestida de ple. Només hi havia una direcció possible: la plaça de Sant Pere. «Un cop es van apagar els llums ja em van passar tots els mals. Al voltant tenia molta gent de Puig-reig que m'animava i el meu acompa-nyant em va indicar molt bé». Més patumaires saben que fer de ple és una vivència única.