Berga ha obert al públic en general per primera vegada en una visita guiada l'anomenat fons de reserva del Museu Comarcal per descobrir els secrets que s'hi preserven. Es tracta d'un espai d'un edifici ubicat al recinte de la vella caserna de l'exèrcit que havia acollit les cavalleries dels militars. Fa anys que s'hi conserven, en les condicions idònies d'humitat i temperatura constants, les peces que no s'exposen al museu. Les peces documentades del museu són 1.319 en total i el 90% són a la reserva en aquest local. El consistori el tornarà a mostrar al públic el proper 13 d'octubre a les 7 de la tarda amb el guiatge d'historiadors i responsables del museu. També es mostra un magatzem annex que és un calaix de sastre que aixopluga diferents peces, algunes de documentades i d'altres no.

El fons de reserva té dues parts: una primera fase que es va fer el 2006, i la segona fase que es va executar el 2016. Tot plegat ocupa un espai de més de 350 metres quadrats. Entrar al fons de reserva suposa literalment fer un viatge a la memòria col·lectiva de la capital berguedana: ossos, restes de ceràmica, pedres, teules de cocció signades, l'antic car-ro dels morts, la popular imatge del pelegrí comprada per Antoni Guiriguets en temps de la República, icona del cafè de cal Pelegrí, que era també seu de diferents entitats i ubicat al carrer Major; un cotxe dels bombers; utillatge divers com brasers, cardes per a la llana, els vestits antics dels gegants de la Patum, una cuina medieval, l'àngel del cementiri, talles i eines de fusta de la família Soler, una amalgama de peces que configura un mosaic divers i acolorit, la clau de volta per conèixer la història per mitjà, en aquesta primera visita, de la historiadora Dolors Santandreu i la directora del Museu Comarcal de Berga, Alba Perarnau. Un viatge al passat que resulta imprescindible per conèixer les arrels berguedanes.

L'arqueologia, l'estrella

Alba Perarnau, directora del Museu Comarcal de Berga, explica a Regió7 que al fons de reserva «hi tenim tot el material que s' ha guardat durant anys i que no s'exposa». Per exemple, totes les restes arqueològiques trobades en excavacions de Berga Rocaroja, Canal dels Avellaners, Pedret, Capolat, Bagà, Casserres, Guardiola, Borredà i Castellar de n'Hug. Perarnau destaca que el patrimoni arqueològic «és el més important de la reserva. Hi ha joies que no estan exposades al museu» perquè al seu dia es va decidir canviar l'enfocament del que s'exposava al públic i es va optar per un centre d'interpretació que deixava fora l'àmbit de la prehistòria.

El fons de reserva del museu és també l'espai on treballen membres voluntaris de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. El museu els cedeix un espai i els paga el material que utilitzen. Ells hi posen les hores, el treball gratuït. «Ens fan la tasca de documentar, que val molts diners», explica Perarnau. I és que al museu hi treballen ella i Marta Freixa. «Necessitàvem gent de totes totes». Seria impossible fer la feinada ingent que hi ha per fer la documentació i classificació d'aquest material. L'any 2012 el consistori va demanar a la Generalitat que «ens tornés el material d'excavacions que hi havia als seus magatzems de Pedret a Girona». Quan en una excavació es troba material, s'ha d'estudiar sempre. «Va a diferents estaments, universitats, depèn del material que sigui, i si no el reclames queda allà». Molt del material d'excavacions berguedanes ha estat en el magatzem esmentat en guarda i custòdia. I ha tornat en ser reclamat pel consistori «amb una memòria, però nosaltres hem d'entrar-ho documentat al registre de museus». La directora del museu assegura que «tenim feina per anys» perquè, a part dels fons d'excavacions que ja han retornat a Berga, «en tenim més de demanats». Hi ha ceràmiques, ossos, «hi ha moltíssimes coses» per documentar, algunes de les quals no seran exposables però igualment s'han de documentar. Davant de la ingent feinada que hi ha, els responsables del museu han fet una crida convidant tothom qui ho vulgui a col·laborar desinteressadament a fer aquesta necessària tasca.

Les visites no s'acaben al fons de reserva, sinó que es pot veure el magatzem, una gran sala annexa. Allà hi ha la que segurament és la peça més gran que s'hi custodia, de 5 metres d'alçada i més de 5 tones de pes. Es tracta de l'antiga màquina de vapor de la fàbrica Bergolvan de Cal Rosal. L'Ajuntament de Berga va comprar aquesta peça en una subhasta, l'any 1995, per 500.000 pessetes de l'època, 3.000 euros actuals. Es va desmuntar peça a peça i tornar a muntar a Berga. L'objectiu era que fos l'estrella d'un museu d'abast comarcal que va projectar el govern de CiU de l'època en el mandat 1995-1999 però que no va veure la llum.

Ensenyar allò que no es veu

Els responsables municipals van pensar que mostrar el fons de reserva al públic a través de visites guiades era una bona manera d'acostar el patrimoni als ciutadans. Ja s'havia fet en el cas dels treballs de restauració de les figures de la Patum. Alba Perarnau explica que el fons de reserva «l'hem ensenyat a tècnics, restauradors o grup d'estudiants. Hem anat fent de mica en mica. També hem vist que en altres museus ho fan perquè la gent se sensibilitzi de la importància del patrimoni». D'acord amb aquesta línia, els darrers anys i aquest 2018 en especial s'estan redoblant els esforços per potenciar i agençar aquest espai.

Per la seva banda, el regidor de Patrimoni, Ivan Sánchez, destacava que als fons de reserva hi ha molta part de les peces d'un museu i han d'estar en unes condicions «iguals o millors que les del museu, i es poden ensenyar perfectament». Per això diferents museus ho mostren als seus visitants com una activitat única o dins alguna altra de les seves propostes. El fons de reserva del museu «és un espai dels berguedans, és un patrimoni de la gent de Berga, per això a l'octubre hi tornarem», destaca Sánchez, que diu que aquesta és una aposta en ferm.

Projectes encallats

L'edifici del fons de reserva i del magatzem ha estat triat per projectar-hi actuacions que no han vist la llum. Per exemple, el de reproduir-hi una mina de carbó , un projecte elaborat a mitjan dècada dels 90 del segle XX elaborat per Carbons de Berga SA. De fet, s'hi va començar a muntar en un primer pis, per damunt d'on actualment hi ha el fons de reserva. Però a causa de l'elevat pes es van haver de desmuntar els elements que s'hi havien col·locat.

En el mandat 2003-2007 el govern del PSC i ERC va fer fer a la Diputació un estudi per ubicar-hi l'anomenada Factoria de les Arts, un centre cultural en el qual s'havia previst encabir la seu de l'Escola Municipal de Música de Berga, aleshores mancada d'espai adequat. També es va oferir a la Generalitat per fer-hi una exposició itinerant de la Patum que mai no es va arribar a fer.