Quin millor escenari que els entorns de la riera de Metge i els estrets callissots que connecten la Berga de fora muralles amb el bar-ri vell per conèixer la història de la ciutat? Una quarantena d'alumnes de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura (UCEN) que se celebra a Berga aquesta setmana van conèixer, dimecres, sobre el terreny, a tocar de les restes d'antics molins i fàbriques ja en desús, la importància que havien tingut aquests espais per a l'activitat econòmica de la capital berguedana fa unes dècades.

De la mà de l'historiador i regidor de Patrimoni de l'Ajuntament de Berga, Ivan Sànchez i l'arquitecta Sara Vima, la universitat va sortir de ruta pels racons de la ciutat en una sessió que va servir, entre altres coses, per explicar l'evolució dels espais urbans i per donar a conèixer els alumnes -de casa o vinguts d'arreu del territori- la història de la capital berguedana. «És un luxe poder adquirir aquests coneixements en uns entorns naturals privilegiats», deia als alumnes del curs Josep Font, el director de la UCEN juntament amb Dolors Grau, quan baixaven pel carrer de Pinsania. «Aquesta zona va ser el rovell de l'activitat econòmica durant molts anys», els explicava Sànchez passant per davant de Cal Corneta. Una frase que va repetir-se durant molts moments de la visita que tenia una intenció clara per part de l'historiador: fer-los adonar de com havia canviat la ciutat, conduir-los a una reflexió, pensar quins poden ser els motius d'aquest canvi. Una classe magistral sobre el terreny que va ser, per a alguns, el primer contacte amb la història de la ciutat, i per a d'altres, una oportunitat per redescobrir alguns racons que tot i tenir-los a tocar de casa, freqüenten en poques ocasions.

Un instant emotiu pels directors d'aquests cursos d'estiu que enguany arriben al quart de segle va ser el pas pel castell de Berga. Font i Grau van recordar, amb certa emoció, que la primera edició d'aquesta universitat va tenir lloc a les instal·lacions d'aquesta antiga fortificació, que havia estat seu del Consell Comarcal del Berguedà. Després de vint-i-cinc anys, l'essència dels cursos no ha variat: els seus responsables continuen aprofitant la natura com a recurs per promoure l'aprenentatge dels alumnes en camps molt diversos. «Està demostrat que un alumne aprèn molt més si trepitja el terreny i si al darrere d'aquest aprenentatge hi ha un cert esforç», comentava Josep Font baixant de la Font del Guiu. «A vegades els professors només volem acabar el temari i no tenim en compte si els alumnes estan aprenent o fins i tot escoltant, i hi ha estudis que determinen que una persona, al cap d'una estona d'escoltar, abaixa l'atenció i al cap d'una hora, acaba desconnectant», destacava.

I és que el fet que els espais naturals es converteixin en aula, és segurament, una de les claus de l'èxit dels cursos impulsats per la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal que ha acollit el Berguedà des del 1994 per on hi han passat centenars d'alumnes cada estiu, amb ganes d'adquirir nous coneixements.