El so de metall i el ferro ha sigut insaciable al barri de la Pietat de Berga, aquest dissabte a la tarda. El nucli antic de la ciutat ha fet un salt en la història, amb la gran novetat de la festa dels Elois d'enguany, la mostra d'oficis del gremi de Sant Eloi, de metall i ferro. L'objectiu de l'organització era retornar a les arrels de la festa, que van més enllà de l'aigua, amb oficis tradicionals com ferrers, clavetaires, serrallers, llauners, basters, moneders, terrissaires o rajolers, alguns ja desapareguts o amb poca força.

A la plaça de la Pietat s'hi ha centrat el gruix d'activitat de la jornada i, en el cas dels oficis, s'hi ha fet un taller infantil d'encunyació de monedes, fetes amb paper de plata, que els infants podien fer amb les seves mans i emportar-se-les a casa. El taller ha anat a càrrec de Sergi Valdivieso, d'Igualada, un apassionat de tots els oficis en general, que s'hi va aficionar com a passatemps i ara, a més, fa fires i tallers. A la plaça també s'hi ha pogut veure una altra mostra, a l'arbre de les claus.

A la cantonada de la capella de la Pietat, en Gonzalo Ruiz, de Moià, mostrava el seu hobbie, sent veterinari de professió. S'hi va aficionar després de passar per la mili, on feia ferradures i altres estris, i s'ha anat formant al llarg dels anys. Té especial devoció per la forja artística, però s'ha passat la tarda fent mostres claus i decoracions per a portes. Des del seu punt se sentien els repics del Pere Porcar de Matadepera, fent de manyà de reixes i tancaments. En el seu cas, diu que l'omple poder arreglar eines i estris antics: «Sempre es poden recuperar», assegura. Als bancs de la rectoria, el Xavier Roura de Canet de Mar feia el seu ofici, llauner. «És molt complicat tenir dedicació plena», reconeix, tot i que ell es pot dedicar a transformar planxes de materials en diversos estris. «Molts oficis passen de pares a fills però, en el meu cas, m'hi vaig enganxar al conèixer un nét de llauner, ara fa 20 anys», explica.

La posada en escena de la fosa de metalls a les escales de La Berruga era imponent, i ha sigut l'escenari on el Marc Ferrar, d'Òdena, ha pogut oferir una mostra de com fer bales. «M'agraden les eines antigues i com es forjava abans. Quan sents la història del timbaler, t'enamores i t'hi acabes enganxant», explica. Arribant al carrer Major, a la placeta de la Ciutat, el Roberto Garcia de Terrassa ha forjat estris com picaportes i, especialment, claus de clavar, el que considera la base de l'ofici. Es va formar com a aprenent en una ferreteria, i ara, un cop jubilat, s'hi dedica com a passatemps, però treballant el vessant medieval, ja que, diu, «és important que no es perdi». «El ferro costa molt de dominar, i per això no el treballa tanta gent com altres materials, però quan ho aconsegueixes és més profitós», argumenta Garcia.